Una estona amb vosaltres

GRECIA ...Y ESPAÑA

2010-02-14T14:45:00.004+01:00

Primero de todo quisiera saludar a todos mis antiguos amigos y seguidores-as de blog ya que hace un año que lo aparqué y la verdad es que estaba bastante desconectada.

Sin embargo, este fin de semana me ha entrado el gusanillo de volver a escribir y como hay temas de actualidad que merecen mención, aquí estoy de nuevo.

Hoy me gustaría hablar un poco de la situación económica del país.

Durante toda la semana nuestro "querido gobierno" nos ha bombardeado con publicidad sobre la gravedad de la situación económica de Grecia, y no ha parado de anunciar que la situación de España " NO ES TAN GRAVE", y así lo ha ido proclamando ZP tanto en el Congreso como en el Senado.

Ha llegado a decir que el Financial Times se ha retractado de las acusaciones tan severas hacia España, hacia la manera que ha llevado la economía el gobierno, porque claro...GRECIA ESTÁ PEOR...QUE CONSUELO!!

Sin comentarios...Solo tengo una frase a añadir: "En el país de los ciegos... el tuerto es el rey"

Feliz domingo.

CONFERÈNCIA SOBRE IMMIGRACIÓ

2009-02-27T15:54:00.009+01:00

El proper 24 d' abril, al museu de Torroella de Can Quintana tindrem el gust de presentar una conferència sobre els immigrants a Catalunya i concretament al municipi.
La idea va sorgir de l ' equip polític municipal al qual pertanyo, en una trobada d' amics i de manera espontània, pensant en realitzar alguna activitat de caire cultural , així...què millor que altres cultures?
Al participar en el consell de cooperació i també en el de convivència municipal, per unanimitat es va decidir que la coordinadora de la conferència seria una servidora, la qual cosa agraeixo públicament en aquest post, ja que se'm va donar un vot de confiança i recolz.
Des d' aquí vull puntualitzar que la intenció d' aquesta conferència és fer un petit diguem "homenatge"a aquestes persones que han escollit la nostra terra per realitzar el gran canvi en la seva vida. Ja sigui per motius laborals, personals...
En un moment en que la crisis envaeix la televisió i els mitjans de comunicació, sembla que els immigrants, especialment els que estan al nostre país per intentar aconseguir tot allò que és lícit en l'ésser humà: una vida més digna; tenen més problemes que mai per aconseguir un lloc de treball i una mirada de solidaritat.
Per sort, no tothom pensa així, i cada dia trobem persones disposades a ajudar i col.laborar dia a dia aportant el seu granet de sorra per intentar fer més fàcil la vida d' aquestes persones.
A més a més tenim altres col.lectius europeus que no cal descuidar, ja que des de les seves experiències també aporten un enriquiment cultural, amb detalls concrets de la seva manera de pensar, de viure, en definitiva...de sentir.
I aquesta és la nostra idea, que esperem us agradi a tots, tocar els sentiments, aflorar la sensibilitat de totes i cadascuna de les persones que parlarà i que us arribi a tots els que vingueu a escoltar-les.
Us convidem especialment i esperem que sortiu amb una sensació de no haver perdut la tarda , si no, tot al contrari; que aquesta estoneta us ajudi a trencar vells estereotips.

BON CAP DE SETMANA.

SMAP EXPO FIRA CULTURAL I COMERCIAL MARROQUÍ

2009-01-21T12:57:00.008+01:00

Primer de tot, una gran abraçada de feliç any a tots els amics i amigues que quan teniu una estoneta us acosteu al meu bloc..

Ara feia un temps que estava desconnectada la veritat, per diversos motius que ara no venen al cas, però ja torno a ser aquí i espero aparèixer una mica més sovint.

Us començo avui amb una informació interessant pels amants del Marroc.
A partir de divendres 23 , al palau Sant Jordi de Barcelona començarà una Expo fira que durarà fins diumenge i que tractarà diversos aspectes del Marroc.
Si us acosteu (jo ho penso fer dissabte i diumenge) trobareu de tot una mica, des de macro- concerts , gastronomia, ofertes immobiliàries, diversos apartats d' àmbit cultural...
Sembla ser que va especialment dirigit als magrebins que viuen al país, però tots serem benvinguts a visitar aquesta festa que es durà a terme per primer cop a Barcelona.

Així que ja ho sabeu, si us animeu ens veiem allà!

Ara que no ho veig clar per trobar-vos per que s' esperen cap a 50.000 visitants.

BON CAP DE SETMANA!!

OBAMA REPRESENTA EL CAMBIO:YES,WE CAN!

2008-11-05T21:54:00.013+01:00

Esta mañana me he ido a trabajar pletórica de felicidad. A las 6.30 ya he encendido la T.V. con la esperanza de confirmar la noticia que los sondeos indicaban estos últimos días: "Obama seguramente será el próximo presidente de E.E.U.U".
Y así ha sido...
Pocas noticias llegadas este año a mis oídos me han producido tanta felicidad.

Cuando hace 4 años los americanos decidieron votar otra vez a George Bush , después de un mandato lleno de guerras, crisis políticas , polémicas con países vecinos o lejanos ...sinceramente, no pude entenderlo.

Pero esta vez sí! Apareció este hombre afroamericano, cercano a la población, con unos principios mucho más justos para todos, una persona que no olvida a ningún ciudadano, sea blanco , negro o mulato, rico o pobre, gay o heterosexual, cristiano, judío o musulmán...

Podría decir que es mi ídolo, si fuera una quinceañera podría llamarlo así, ya que cumple con la mayoría de mis espectativas como ser humano.

Me parece una persona paciente,respetuosa, pacífica y de un gran carisma.
Soy consciente de que lleva detrás un partido político que le asesora en todos los sentidos, pero
tiene una honestidad personal que me hace confiar en él. Espero no sentirme defraudada nunca, ni yo, ni el pueblo estadounidense.Creo que ellos confían de verdad en que llega una etapa mejor, de buenas relaciones, de paz, de mejoras económicas y sociales.

Cuando hace 21 meses este senador por Illinois declaró que quería llegar a la Casa Blanca , me entusiasmó la idea de un presidente de origen africano. E.E.U.U. ha dado hoy una lección de principios, de esperanzas en lo que hoy por hoy Barack Obama representa:

EL TAN ESPERADO CAMBIO

COMENÇA EL CURS!

2008-10-05T20:06:00.007+02:00

Ara fa tres setmanes que hem tornat a les aules.
Bé, de fet els mestres ja fa més d'un mes que hi som, per preparar el nou curs escolar que es presenta ple d´innovacions a nivell LOE.
Divendres passat vam fer en el meu cicle (C.Mitjà de primària) la reunió de presentació i primer contacte amb els pares i els vam veure força receptius amb les innovacions tot i que, com és normal,encara s´han d´anar familiaritzant; ells i nosaltres, per què amb tants de canvis haurem de canviar certs aspectes de l´ensenyament i de metodologia actual. (Competències bàsiques, avaluacions...)
A mida que llegeixo i m ´informo més convençuda estic de que el canvi és més a nivell burocràtic, més paper per omplir, això sí!... però la feina no la veig gaire diferent del que s´ha fet fins ara.
El més important és la bona voluntat de totes les persones que m´envolten per intentar arribar a bon port, per (tal com diuen les competències) comunicar-nos, acceptar la opinió dels altres, donar un cop de ma a qui ho necessiti i fer pinya en aquesta tasca tan complexa i important com és educar la mainada.
Intentarem fer dels nostres alumnes éssers més competents, que facin servir en la seva vida laboral i social allò que han après en la seva etapa escolar, crítics de manera positiva, capaços de resoldre conflictes de forma raonable, d´acceptar altres maneres de viure, altres opinions...
Feliç curs 2008-2009 per totes les comunitats educatives de Catalunya!

TIERRA Y SENTIMIENTO

2008-09-12T13:12:00.012+02:00

Hace poco más de tres semanas que he vuelto de Marruecos, mi segundo hogar, el país que amo sincera y profundamente.

Muchas personas piensan que son los lazos familiares los que me llevan a apreciarlo tanto pero la verdad es que no es así.O mejor dicho, esta podría ser una de las razones, pero desde luego, no la principal.

La primera vez que visité el territorio magrebí , hace ya 17 años, me conmovió, me enamoró, me sedujo hasta el punto de no poder dejar de acudir a mi cita regularmente.

En Marruecos me siento en casa, en espacio conocido, cercano en muchos aspectos.

Cuando conduzco deTánger a Larache prefiero la carretera a la autopista para poder empaparme de esa fusión de colores: sus tierras rojizas y fértiles y ese mar Atlántico de playas semidesiertas que tanto me complace visitar.

Bajando por la costa hacia el sur, el olor a mar se va haciendo más profundo y penetrable.
En pocas partes del mundo encuentras la paz y el sosiego que te ofrecen estas playas.
Y al llegar a Casablanca, la majestuosa mezquita de Hassan II te da la bienvenida desde la misma playa.Es un espectáculo incomparable.

Essaouira no te deja indiferente, con sus tiendas artesanales y el bullicio del puerto al atardecer, o Xauen, pueblecito azul entre montañas...

Y como no, mi favorita... Marrakech, sencillamente maravillosa.
Ciudad hoy en día número uno en la mezcla de dos culturas ya que miles y miles de europeos han descubierto el encanto que ofrece esta joya de color ocre.
Conviven en armonía clasicismo y modernidad, oriente y occidente...sin recelo, sin desconfianza, con auténtico respeto.
Tomar un té a la menta bajo las palmeras de Marrakech es la mejor terapia contra el stres que llevábamos en nuestra maleta al bajar y que deberíamos abandonar allí.

Hace años que no bajo al sur, pero recuerdo con cariño mis aventuras por el desierto y las dunas de Merzouga con una nítida policromía de colores.
La relación con sus gentes es también otro detalle que me vincula al país.
Reconozco que el hecho de hablar bien francés y defenderme en árabe me ayuda a integrarme fácilmente entre los autóctonos pero es que su hospitalidad y alegría invitan a aprender su lengua y a entender mucho más su cultura, su filosofía de la vida...tan distinta a la nuestra.
Diversos rincones del planeta me hacen vibrar al visitarlos, pero los países del Magreb desencadenan una sensibilidad especial.

Conocer es entender, entender y aceptar la diferencia, lo que te lleva a un respeto primero y a un amor después por aquello que en un principio nos parece tan lejano.

Como siempre, me siento ciudadana del mundo.

¡Feliz comienzo de curso para todos!.

LES VACANCES I ELS FILLS

2008-07-13T12:19:00.005+02:00

Han arribat les esperades vacances pels nens i nenes.
A mi, personalment , m´ agrada recomanar als pares que intentin (en la mida del que sigui possible) deixar als nens desconnectar d ´ horaris, les eternes rutines de l´ hivern...Això ajuda molt a carregar piles de veritat pel proper curs i a sentir-se realment de vacances, lliures, feliços.
Us imagineu que a nosaltres, després de tot l´ any d´ estrès i anar a horaris ens diguessin que durant les vacances tindrem 3/4 del mateix?
Entenc perfectament que els pares i mares que treballen durant l´ estiu necessitin l´ ajuda de casals i llocs on deixar la mainada durant l´ horari de feina, això és evident, però...i qui no treballa?
A vegades parlant amb els meus alumnes em diuen:
-Joo, Estela, quin rotllo! ara a tornar a aixecar-me d´ hora per anar aquí o allà...
Al menys , si a l´ agost esteu a casa, us recomano que intenteu gaudir de la vostra mainada.
Jo fa deu dies que comparteixo platja, jocs, càmping, sortides i complicitat intensa amb el meu nen i crec que en el fons, tots sabem que podem dedicar més hores als nostres fills treient-les d´altres llocs.
Em passa igual durant el curs amb les activitats estraescolars. Crec que es fa un ús desmesurat d´ aquestes activitats i que angoixem a la mainada amb tantes coses a l´ hora.
És cert que els nens aprenen altres coses, es relacionen etc etc però el contacte amb els pares també és essencial i com que "aquests anys no tornen mai més " els hem de gaudir al màxim.
Pels que treballeu us recomanaria portar-los a fer activitats que els motivin molt i que els ajudin a desconnectar de la rutina escolar.
També hi ha l´ opció dels familiars:

Els eterns avis que donen aquell cop de mà tan necessari en molts casos.

Això crea vincles afectius molt importants pels nostres fills.

El meu nen és un privilegiat en aquest sentit , ja que tenim la sort de comptar amb "la padrina", s´ adoren mútuament i comparteixen una complicitat i un afecte extraordinari, i jo em sento feliç de veure-ho.
Us animo a compartir al màxim amb els vostres fills! Feliç estiu.

EL FESTIVAL PELS PARES

2008-06-05T18:15:00.006+02:00

Dissabte passat vam celebrar a l´escola, (com fem any darrera any) el festival d´homenatge als pares i mares dels alumnes.

Aquest és el primer que ho fem un dissabte a la tarda i no el diumenge al matí.
Els alumnes de cicle mitjà hem estat preparant un play-back durant les últimes setmanes i no es pot explicar amb paraules la il·lusió que hem compartit tots plegats nens,tutores i com no podria deixar de ser la Mercè, la mestra de psicomotricitat que cada any organitza aquest magnífic festival.
La veritat és que totes les mestres d´ infantil i primària i el sr Ramón, professor de música ens hem vist implicats en un "ir y venir" de materials, disfresses, assaigs...
Es realment bonic viure l´ ambient de l´ escola aquests dies previs al festival.
Tothom corre preparant la música, els balls, la coreografia...i ara, fins i tot alumnes de secundària participen d´ aquesta jornada tan agradable.
El que més m´ agrada del dia tan esperat és la il·lusió en la cara dels meus alumnes:
-Estela, ho farem bé? - estic nerviós/a...i un instant abans de sortir a escena em miren amb aquells ulls que busquen el meu recolzament: va nois, sortirà perfecte!.
La complicitat que es crea entre ells i jo en aquell moment em fa sentir súper feliç.
Després arriba l´ aplaudiment i els pares els feliciten i tots somriuen amb aquella cara d´ haver aconseguit el seu propòsit.
Tarda màgica realment.
I després pels més animats fi de festa amb un sopar i ball a l´ escola!
Diada més que agradable.

SANITAT A CASA NOSTRA

2008-05-13T16:48:00.013+02:00

Ahir em va passar un incident que tot i no poder qualificar-lo com a" molt greu" si que em va fer reflexionar sobre l´estat de la sanitat pública a Catalunya .

Cap a la una del migdia, la meva cosina va tenir una preciosa nena a l´ hospital de Palamós.

Quan vaig arribar a les sis de la tarda a l´ hospital, vaig preguntar a recepció a quina habitació es trobaven la mare i la nena i em van contestar que no els hi sortia el nom a l´ ordinador i que no sabien on es trobaven en aquell moment.

Després de buscar una bona estona em van dir que baixés a post operatori i això vaig fer.

Em vaig trobar amb mitja família esperant des de feia hores i totalment desinformada.
L´avia i la tia del nadó em van dir que encara no havia aparegut ni un metge o infermera a dir com es trobava la mare , no sabien on la tenien exactament, ja que no havien habitacions disponibles a la zona de maternitat.
Increïble però cert! a les 19.30 hores encara no havíem pogut veure la Fàtima que ja era mare des de feia 7 hores i no tenien on col·locar-la en el que havia de ser un del dies més importants i inoblidables de la seva vida

Realment trist i penós, així que ben enfadada em vaig dirigir a una infermera que hem va parlar de la sobresaturació als hospitals de Catalunya i la falta de mans i recursos materials.

Sóc conscient de que ella no té la culpa d´ aquest fet ( tot i que al menys ens podrien haver informat una mica de l´ estat de la meva cosina) , però em sembla super increïble que des de l´ administració pública no es faci res per que aquestes coses millorin.

Cada dia sentim crítiques sobre la falta de recursos als jutjats, als hospitals, a les escoles... i ho trobem llunyà com si mai ens hagués de tocar personalment a cadascú de nosaltres ...que equivocats estem!!

LA MESQUITA DEL CARRER FIGUERES.

2008-04-09T19:12:00.007+02:00

Aquests últims dies sembla que no hi hagi cap altre tema a Torroella que el de la problemàtica amb la mesquita del carrer Figueres.
Alguns diaris fan la seva feina d´ una manera molt correcta i es dediquen a informar sobre el tema i d´ altres busquen sensacionalisme i sembla que l´ han trobat de bon grau.

Dijous passat, al ple municipal, va assistir un grup de veïns del carrer Figueres (això no vol dir que representin realment la opinió de tot un carrer) una mica enfadats per què , segons ells, la comunitat musulmana "molesta" al ocupar la via pública per pregar, especialment els divendres ja que no hi caben tots dins i fan servir la vorera durant aproximadament 15 minuts.

La solució al conflicte està força propera, ja que la comunitat musulmana ubicarà ben aviat una nova i amplia mesquita a la zona del polígon.
L´ únic problema a resoldre seria trobar un local gran on puguin continuar resant els divendres mentre s´ acaben les negociacions i s´ edifica la nova mesquita.
Amb una mica de bona voluntat per les dues parts , s´arribarà a un enteniment aviat i el problema quedarà resolt, ja que només es tracta de fer entendre als dos grups que no poden prevaler els drets d´ uns sobre els dels altres.

Des del consell de convivència municipal, format per representants de tots els partits polítics del municipi, tècnics de l´ ajuntament , representats de totes les opcions religioses ...intentem trobar una solució fructífera el més aviat possible.

Jo, personalment, formo part com a representat de CIU i m´ agradaria assenyalar que tinc una bona relació amb la comunitat musulmana i també tinc amistats entre els veïns del carrer Figueres.
La meva actitud és totalment objectiva i conciliadora i dic això per què em sento una mica ofesa quan llegeixo les declaracions del senyor alcalde (Joan Margall) en les que insinua que els instigadors de la " mala maror" que senten els veïns propers a la mesquita, l´ hem promogut des de convergència.

Això és totalment fals, ja que nosaltres no hem volgut en cap moment crear aquest mal ambient entre els veïns.
Em nego a passar per intolerant quan justament sóc membre de la comissió municipal
per la tolerància i cooperació i crec que sóc una de les persones més involucrades en la integració multicultural dins d´ aquest municipi.
O és que formar part del grup de CIU i defensar els meus ideals socials és incompatible?
Encara hi ha algú que té dubtes del meu interès per col.laborar i pensa que el que vull és posar llenya al foc?
Si és així, que vingui i m´ ho expliqui...la gent s´ entén parlant.

PREINSCRIPCIONS A LES ESCOLES

2008-03-24T11:22:00.004+01:00

Demà comença el període de preinscripció a les escoles d´infantil i primària pel curs 2008-2009.
Són aquells dies en que les secretàries i secretaris de les escoles porten un ritme frenètic durant un parell de setmanes omplint papers, donant informació i intentant que la gent tingui una mica de paciència mentres espera amb els seus documents a la mà.
Així sempre queda temps per fer una última ullada al que hem escrit i a la sol.licitud que presentem amb l´esperança de trobar plaça a aquella escola que més s´ajusta al nostre ideari d´educació pels nostres fills.
Em nego a admetre que la gent no s´interessa en poder accedir a una o una altra escola i que simplement busca plaça en la més propera al seu domicili, sense informar-se en absolut del projecte educatiu de centre.

Això ho trobo realment irresponsable, ja que els nostres fills passaran una etapa molt llarga de la seva vida dins d´aquelles aules i amb aquells mestres/as i companys que deixaran una bona empremta en la seva educació i en el seu esperit crític.
Per tant, espero i desitjo que la immensa majoria de la població de Catalunya triï allò que més s´acosta a la seva filosofia de vida, l´ escola que més s´ adeqüi als seus valors, i que més s´identifiqui amb els pensaments dels progenitors.
Una altra cosa ja ben diferent és que sempre tinguem la possibilitat d´ accedir a l ´ escola que demanem com primera prioritat, tot i que crec que ensenyament intenta fer un esforç per complaure al màxim possible de sol·licituds.
Això sí, en certs temes de matriculació discrepo amb el departament. Per exemple, el tema de la immigració.
He llegit força sobre aquest punt, fins i tot de com van portar el cas de Vic, i opino de la mateixa forma que Francesc Carbonell. Una frase seva en una conferència sobre immigració em va encantar, ja fa uns anys i encara tinc que somriure al recordar-la. Deia:
"Aquests mestres que tant estan per la dispersió dels immigrants en diferents escoles, jo els dispersaria en ells"
L´ immigrant, al igual que l´ autòcton ha de tenir els mateixos drets d´ escollir l ´ escola que més s´ adapti als seus idearis sense excepcions; això ha de prevaldre als interessos d´ alguns mestres o a la por de formar “guetos”. Per tant és del més normal que uns immigrants procedents d´ un país fortament catòlic s´ interessin per un tipus d´ escola al igual que és totalment coherent que els musulmans s´identifiquin més amb un altre tipus.
La tolerància ha d ´ estar sempre present . Si jo visqués a Tànger portaria al meu fill al” Ramon y Cajal” i no a una escola corànica, i no em pregunteu perquè, però és així.
Crec que ells també han de poder fer valdre les seves prioritats. Hem de donar exemple i fer entendre als nouvinguts que al nostre país tenen drets i deures com tota la resta de la població.

Bé i dit tot això...paciència demà si heu de fer cua!!

ADOLESCÈNCIA: ELS JOVES "CLAUER"

2008-02-22T17:53:00.008+01:00

Avui dia se sent parlar sovint del comportament dels adolescents de forma negativa: el fracàs escolar, la falta de respecte, la falta de motivacions, el "bullyng", el "botellón" .

Hi ha una tendència a donar a aquests adolescents la culpa de tot el que estan vivint i sincerament, penso que els adults tenim una bona part de culpa en tot això.
Hi ha diversos factors que han fet de l´ adolescent una persona exageradament dependent dels amics i amigues, que no conversa amb els seus pares i sense motivacions .

1.En primer lloc ens trobem amb el factor pares. Aquesta generació de pares i mares que estem massa pendents d´ aconseguir els bens materials i autorealitzar-nos professionalment. Això no és negatiu però hauríem de trobar un espai diari per dedicar als fills. Falta comunicació i transmissió de valors als nostres fills. Valors com el respecte, la solidaritat, la vertadera amistat, l´ esforç ...van quedant relegats al fons de l´ armari . Els nostres adolescents són "nens clauer", ja que han portat penjades les claus de casa des de ben joves. I en arribar a la llar no troben ningú.
Això els porta al segon punt:

2.Com que estan sols a casa, comencen a entrar en el món d´ internet . Messenger i altres pàgines supleixen la família i formen part de la seva vida quotidiana , en certes ocasions amb el perill que suposa entrar en segons quins xats o pàgines d´ adults.

3.L´escola es obligatòria fins a 16 anys.D´acord! però a les hores busquem un sistema educatiu que ajudi al jovent a trobar camins per aconseguir un graduat indispensable en el futur laboral. S´ han d´ invertir molts més diners en aconseguir aules-taller, uecs , fer partícip al jove de la seva educació. Un sistema molt més actiu i no deixar als nois i noies com simples receptors, ja que això comporta un avorriment a les aules. I de passar tantes hores sense motivacions a les aules ens trobem a vegades amb el problema següent...

4.Els alumnes més problemàtics no reben l´ atenció necessària i acaben portant als instituts unes lleis de violència, bullyn i altres alarmes que podrien ser una manera desesperada de voler cridar l´ atenció d ´ alguna forma .I per què? falta d´ afectivitat ,falta d´ autoestima i de seguretat en ells mateixos.

5.M´agradaria donar per tant un crit d´ alerta a la nostra societat en general . Els adolescents necessiten atenció i aquesta atenció ha de ser de tot tipus: familiar, institucional i social.

com ho veieu?

POLÍTICA MUNICIPAL

2008-01-27T23:02:00.000+01:00

Ara fa aproximadament un any que en Carles Negre (en aquell moment alcalde de Torroella) em va oferir un lloc a la llista de convergència a les passades eleccions municipals.

Després de pensar una mica vaig accedir a la seva petició ja que em seduïa conèixer aquest món diferent al que jo estic acostumada(ensenyament) i estava disposada a aprendre el més ràpid possible i en definitiva "treballar pel poble", ja que aquest és el principal objectiu que et marques quan decideixes entrar en política municipal.
La campanya va ser emotiva ja que vaig sentir el recolzament i el carinyo de molta gent que simpatitzava amb nosaltres i la veritat és que les hores que vaig invertir em van deixar ben clar que formàvem un bon equip.
Quan va arribar el moment de la veritat el poble va parlar i els vots dels veïns(tot i ser la llista més votada) no van ser suficients per assegurar-nos un lloc al govern al igual que als altres partits.
El que si quedava clar és que" la paella pel mànec" la tenia el grup d´ERC...
PER QUÈ ,si era el tercer grup en nombre de vots?
Molt senzill, per que hi ha unes persones en aquest poble, persones eternament radicals que opinen que la gent de convergència i upm MAI podria treballar unida.
Jo em desmarco totalment dels que opinen així, ja que per mi, el primer són les persones, i les sigles dels partits no m´ interessen gaire.
De fet, entre les regidores d´ esquerra i upm tinc dues bones amigues i considero absurda aquesta postura.
Ara, que jo opini així no va servir de gran cosa. El sr Rufí, avui tinent alcalde i en aquell moment cap de llista d´ERC va mantenir juntament amb el seu equip diverses reunions abans de decidir-se a pactar amb nosaltres o amb el grup socialista, i al final va fer una proposició que a mi em va semblar una lliçó de modals i d´ obertura per tothom:
Va oferir un pacte d´ unitat on els 17 regidors treballaríem units.(Els 4 grups municipals que havien obtingut representació).Així tot el poble se sentiria representat.
Ho vaig aplaudir, em semblava una idea genial, i al igual que a molts habitants del poble , una manera de trencar vells ressentiments i utopies passades de temps.
A més parlant s ´enten la gent, i acostar-se a altres postures no crec que sigui difícil en un món democràtic i molt menys en un poble on tots ens coneixem i ens saludem dia darrere dia.

Em podeu dir idealista, però quan vaig saber que en Carles estava disposat a acceptar al igual que l ´Eduard de L´EI, em vaig alegrar moltissim i la decepció va arribar al saber que UPM havia decidit que ells no formarien de cap manera govern amb nosaltres.
Primera decepció política i primer aprenentatge :abans de començar ja trobes persones que no donen oportunitats als que arriben, ja que per començar 3 dels 6 regidors de ciu som persones noves en política municipal, però es clar, portem unes sigles que com diuen ells no són "progressistes".
I ara jo em pregunto:
Realment que significa aquest progressisme?
per que des que sóc a l oposició els temes que més em preocupen són els de benestar social, integració i ajuda a l´ emigrant etc etc i gràcies a la regidora Dolors Bassa, bona amiga i companya formo part del consell municipal de convivència.
A les hores? què significa aquest progressisme?

BON CAP DE SETMANA !

MARRUECOS, MI PAÍS DE ADOPCIÓN.

2008-01-13T17:11:00.001+01:00

El otro día una compañera de trabajo me preguntó:
¿que tal por tu país de adopción?
yo sabía que se refería a Marruecos, mi segundo hogar, y es que es cierto, tengo una relación super-especial con este país.
He visitado varios pueblos, mi periplo es largo, pero indudablemente es en Marruecos donde me siento prácticamente en mi hogar.
La primera vez que lo visité , hace ya 17 años, supe que tendría que volver, que mi relación con esa tierra sería duradera, ya que ejercía un cierto poder, una cierta magia y fascinación sobre mí.
No sabría decir que estampa es la más bella: se confunden entre ellos elementos naturales y humanos en una armonía indescriptible.
Sus gentes, el aroma de sus zocos, el color del sol en la tarde de Marrakech, la mezquita de Hassan en Casablanca o el amanecer en las dunas de Merzouga calaron hondo en mi corazón desde la primera vez que los vi.
Estan presentes en mi mente innumerables paisajes y anécdotas vividas allí.
Cada momento compartido con los lugareños es para mí una riqueza ; disfruto escuchándolos, observándolos, aprendo a ver pasar la vida desde una perspectiva diferente a la nuestra y me doy cuenta( mientras saboreo esa dulce taza de té que comparto con ellos) que los humanos son mucho más hospitalarios y espléndidos cuento menos tienen.
El sentido de la solidaridad es fuerte y general entre los marroquíes, y gracias a eso jamás se sienten solos. Jamás envejecen solos.
Quizás deberíamos plantearnos ciertos cambios en nuestras culturas que tanto se tildan de "adelantadas".
Así que podría decir que por ese motivo y muchos otros( disfruto con su folclore, su gastronomía, playas, paisajes , arquitectura etc etc) Marruecos es mi segunda casa.

Hace mucho tiempo un amigo marroquí me dijo: Marruecos es un país que no deja indiferente al visitante: O lo odias o te enamoras de él y no puedes dejar de venir.A mi me pasó lo segundo.

Pero no soy la única, cientos de escritores, pintores, modistos,actores, intelectuales de todo el mundo(James McBey,Yves Saint Laurent ,Paul Bowles...) acabaron refugiándose a menudo en sus casas de Tánger, Essaoiura, Marrakech, El Jadida, Xauen...

Acabaré recordando que a veces nos da miedo acercarnos a lo desconocido, y ello nos lleva a cerrar la puerta a otras culturas.

Para mi, en cambio, no existe mayor privilegio que compartir una comida o una charla con una persona que simplemente le tocó nacer al otro lado del mar.

BUENAS NOCHES PARA LOS HABITANTES DE LOS DOS LADOS DEL ESTRECHO.

LA MEVA ESTIMADA COMPANYA

2007-12-11T20:49:00.000+01:00

UN POST QUE ÉS UN REGAL

Fa 12 anys que treballo de mestra a l´escola Sant Gabriel, conegut al poble com "Els hermanos".
A part del primer any d'arribada, els altres onze els he passat com a cotutora de la Pepi, la meva paral·lela i companya de feina.
Però ara que es "prejubila" i deixarem de portar plegades les tutories crec que dec un petit homenatge a aquesta persona tan entranyable i estimada per mi.

La Pepi m´ha fet experimentar la importància de sentir-se bé a la feina, d´entendre´t amb la persona que tens més a prop. Això és fonamental.
És bàsic per treballar a

gust i en harmonia.

A vegades parlo de la Pepi i em surt aquesta frase: "En 11 anys mai ens hem barallat", per que síííí! els adults també es barallen, ho sabeu tots molt bé.

Però nosaltres dues som amigues, amigues de veritat, ens alegrem amb el cor del bé que li toca viure a l´altra i ens escoltem sempre que ho necessitem. A vegades amb una mirada en tenim prou...quina complicitat.
Hi ha mestres de l´escola que em diuen que m´ ha fet una mica de "mama", jo crec que no només de mama:
de mama, d´amiga, de consellera, de companya, què més puc dir?
A vegades em costa expressar obertament els meus sentiments i crec que hauria de dir-li més sovint a la Pepi que la trobaré molt a faltar, però també penso que ella ja ho sap.
Ho sap perquè em coneix, perquè és "la meva estimada Pepi".
Des d'aquí una abraçada ben forta a aquesta mestra tan especial.

ELS FILLS DE PARES SEPARATS

2007-11-21T13:55:00.000+01:00

En els anys que porto de bagatge dins l´ensenyament, he compartit classe amb moltes generacions, i quan dic això, el que vull remarcar és la quantitat d´hores que he passat amb els alumnes dins d´una aula convivint el dia a dia.
De fet, els alumnes d´aquest curs em diuen :" mama 2", i crec que no s´equivoquen gaire, és el segon curs que passem plegats cinc hores diàries. Per tant les seves il·lusions, expectatives, fracassos, alegries...les comparteixen sovint amb mi.

Tot això ho explico perquè el tema d´avui va força lligat a la meva experiència. Durant tots aquests cursos m´han passat un gran nombre d´alumnes que es troben en situació de pares separats; cosa molt normal avui dia.

On vull arribar és al fet de que no és pas tothom que sap viure i portar aquesta situació amb normalitat.
Voldria fer una crida d´atenció a aquests pares que fan servir els seus fills com a moneda de canvi a causa de les frustracions que han patit amb les seves ex parelles.
La relació amb els pares o mares dels nostres fills haurien de ser el més amigable possible o si més no, mantenir un respecte envers aquella persona que un dia van compartir la nostra vida.

Ja no només per un bé psicològic cap a nosaltres si no també( i això em preocupa molt) pel bé dels fills, per ajudar-los a créixer en un ambient de confiança, respecte i seguretat.
Pot ser hi ha motius que ens fan tenir aquest ressentiment però tot i així la mainada no té perquè pagar-ho...mai! en cas contrari els nens se senten tristos, inhibits, angoixats, insegurs i ho demostren contínuament ja que com sabeu els nens diuen les veritats...i amb una joguina no pal·liarem aquest error, pensant que ja ho hem solucionat.

Conec parelles que ho saben portar a les mil meravelles , les admiro i us puc assegurar que es veu en l´actitud i estat emocional dels seus fills.
També he conegut algun cas extremadament conflictiu que he lamentat de totes totes.
Abans d´actuar en calent, hem de pensar primer en aquella criatura que tenim a davant que ens contempla, escolta i copia el model que transmetem.

A més a més, amb el temps la mar es calma i personalment crec que no és tan difícil perdonar i conservar una relació d´amistat i bona voluntat.
Això ens ajudarà molt més a nosaltres també a acceptar que :"no hem d´odiar perquè algú ens deixi d´estimar".

ELS MEME´S

2007-11-06T23:26:00.000+01:00

Ja que la meva amiga Dolors em va enviar un d´ aquests meme´s que corren pels blocs, jo ara aprofitaré per exposar les meves tres condicions per ser un bon blocaire:

1.Has de tenir ganes de fer saber (a qui així ho vulgui ) les teves opinions , pensaments i cabòries dels temes que barrines durant el dia.

2. S ´ha de tenir clar que trobaràs opinions molt diverses i que això t´ enriquirà culturalment i t´ ajudarà a ampliar el camp de visió d´un tema. Ja que al veure les coses des de una altra perspectiva pots arribar a posar-te en el lloc d´un altre i comprendre-ho.

3.És important escriure el que realment penses i no el que els altres volguin escoltar. S ´ha de ser sincer i tenir principis.

Bé i ara li passo el meme´s a la Cristina Mascarreras, la Mònica Pascual i en Karim Sabni.

ja sabeu...tots 3 a pensar!.

El noi no vol estudiar...i ara què?

2007-10-21T20:58:00.000+02:00

Moltes vegades quan els adolescents arriben al batxillerat (o fins i tot abans) decideixen que no volen continuar estudiant, o simplement veuen que no se’n surten en els estudis que estan fent, per diferents motius, ja que cada noi/noia viu una problemàtica diferent.

Aquest és un moment dur per moltes mares i pares que veuen derrocar-se en un moment el castell d´ il·lusions de tenir un fill universitari.

Tenim la idea de que el nostre nen/nena tindrà millor vida si és enginyer, metge o psicòleg que no pas si fa de fuster, electricista o carnisser.
Ja de petits els mirem i pensem que ens sentirem molt orgullosos d´ ells el dia que acabin una "bona" carrera.

Hi ha diversos motius que ens porten a pensar d´ aquesta manera:
1.Social. Aquell que té una carrera universitària té un nivell cultural superior i això fa que se’l respecti més.

2.La tendència a pensar que el seu futur econòmic serà més benestant.

3.Els nois i noies trempats són els que continuen estudiant batxillerat i universitat i els que no se’n surten se’n van a treballar.

Pensant així ens equivoquem. Aquests pensaments son erronis en molts casos.

Els joves han de tenir autonomia per escollir el que volen estudiar i sentir-se motivats amb aquests estudis, i si això suposa anar a cicles formatius o a qualsevol altre tipus d´ estudi no universitari, hauríem de mirar de respectar i comprendre les seves decisions.
Si no ho fem així s´ acaben desanimant de veritat i aleshores sí que busquen qualsevol feina que per la seva inexperiència i joventut sol ser mal pagada.

Per tant, intentem comprendre i orientar bé els nostres fills.

Bona castanyada.!

EL VEL DEL LA DISCÒRDIA

2007-10-07T17:09:00.000+02:00

La notícia de la nena de 6 anys que va ser expulsada de l´escola per anar amb un shador a classe ha portat força polèmica aquesta setmana, i la veritat és que és un tema que no podem passar de llarg ja que ens hi trobarem cada vegada més sovint i crec que és força complex.
La veritat és que aquest tema m´ interessa molt , ja des que a França es va crear la mateixa polèmica he parlat sovint amb moltes noies i nenes marroquines del meu entorn, molt proper a aquesta cultura.
Crec que hi ha diversos punts a tractar, però el primer seria:
Qui té més raó?
1- Els que defensen una societat laica amb igualtat per tots els membres educatius i per tant pensen que això suposa un signe de desigualtat de la dona envers l´ home

o pel contrari,

2- Els que defensen la llibertat de culte i el dret a anar vestit amb els signes que cadascú vulgui.

Jo crec en la bona voluntat de les dues posicions, ja que els primers el que intenten és que l´ adaptació d´ aquestes nenes a la societat acollidora es produeixi amb una normalitat absoluta;

i els altres, com persones tolerants, consideren que el fet de veure una nena amb vel no ens fa cap mal ni ha de molestar ningú.

Personalment crec que el problema radica des de la base.
El que s´ hauria de tenir en compte per decidir és l´ opinió d´ aquestes nenes i no tant la nostra o la de les institucions, ja que són elles al cap i a la fi les que acabaran portant o no portant aquest mocador.
Avui dia, entre les adolescents marroquines corre la idea de que el mocador és un signe amb voluntat identitària ,o de moda, més que religiosa, però cada persona és un món i al igual que els nostres adolescents (hi ha qui adora els pircings i qui els detesta, o els tatuatges, raspes etc etc), les noies marroquines deurien tenir el dret a escollir si volen o no portar mocador, ja que això no les farà millors o pitjors persones. A més, moltes se senten malament si no el porten i d´ altres tot el contrari. Aquesta decisió s´hauria de respectar.
Amb el que no estic d´ acord, és amb els pares que posen el vel a nenes petites amb l´ excusa de que la nena el vol portar. Això la majoria de vegades no és cert, i si en algun moment una nena de 6 anys ho vol fer és tracta d´una mena de joc d´ imitació de la mare però no ho podrà ser com a signe religiós. A aquesta edat no m´ ho crec per molt que els pares de la Shaima ens ho vulguin fer creure.
Conec molts casos de nenes de entre 8 i 12 anys que ploren perquè no el volen portar i les obliguen a casa. Això sí que ho denuncio perquè el culpable acostuma a ser en molts casos alguna persona de la comunitat (fkers, veïns,) que influeixen sobre la voluntat real dels pares.
Crec que tots plegats hem de vetllar pel benestar d´ aquestes nenes que són una bona part de la futura població femenina del nostre país i entendre que la millor integració serà sempre la de deixar-les conservar i adoptar el millor de les dues cultures i ningú millor que elles mateixes per prendre la decisió.

Aprofito per desitjar un feliç dia de laid a tots els musulmans deCatalunya:

AID MOUBARAK SAID.

el difícil art d´educar un fill

2007-09-30T20:32:00.000+02:00

Des del moment que neix un fill , hauríem de tenir en compte que el nadó no és pas una prolongació de nosaltres, si no, un nou ésser amb un futur caràcter, necessitats, opinions ...pròpies.
Això ja és una petita batalla a superar, ja que la majoria dels humans voldríem que el nostres fills fossin com nosaltres en molts aspectes, opinessin de manera semblant...
Aleshores arriba el moment de saber distingir entre transmetre valors que per nosaltres són importants i permetre que el nen desenvolupi el seu caràcter amb un bon marge de llibertat i dret d´ opinió, crítica... Hem de saber fer les dues coses alhora.
No crec en la educació molt severa d´ un fill, però tampoc en aquella exageradament permissiva.
Hauríem d´ intentar crear persones amb sentit de la responsabilitat i l´ esforç , i això, en aquesta societat on la mainada té mòbil a 8 anys, passen la tarda a l´ habitació amb consoles, PSP, o Nintendos i la conversa amb els pares es limita a 5 minuts al cotxe de casa a l´ escola, es fa realment impossible.
Cedir als desitjos dels nens no és pas dolent, però s´ ha de fer en el moment adient i l´ espai adient, i no fer servir aquella tàctica de:
"sempre li dic que si i així no em barallo".
A vegades cal "barallar-se " amb els fills, cal ensenyar-los que la vida no és tan fàcil com ells es pensen i que s´ hauran d´ esforçar molt en el món exterior.
Nosaltres estarem per recolzar-los, escoltar-los i donar-los un cop de mà, però s´ hauran d´ afrontar al món sols.

Això sí, ells han de sentir que ens tenen al seu costat, i és aquesta seguretat la que al final els farà independents, autònoms però sensibles i humans al mateix temps.
Indubtablement és bo trobar aquell punt de complicitat, i sobretot escoltar-los, estar atents a les seves necessitats i alhora guiar-los una mica amb confiança i bona predisposició.
De totes maneres, educar no és gens fàcil i crec que la immensa majoria de pares som conscients de que en alguns moments de la nostra vida ho podríem haver fet millor.
Si encara esteu a temps...us convido a reflexionar.

LA LLENGUA: MITJÀ D´EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ

2007-09-23T16:10:00.001+02:00

La veritat és que feia temps que tenia ganes de parlar d´ aquest tema; però alhora, sóc conscient de les reaccions que pot provocar, ja que hi ha molta gent que pensa ben diferent de mi. De totes maneres, qualsevol opinió sigui la meva o d ´altra persona, és ben respectable, així que m´ he decidit a publicar el que penso.
La frase que englobaria tot el meu pensament podria ser aquesta: La llengua és un mitjà de comunicació i expressió.
Aquesta és per mi la finalitat de la llengua , del seu ús oral o escrit.
Fer-la servir per comunicar-nos amb els altres éssers humans, per sentir-nos bé ja que ens acosta als altres, ens relaciona, ens comunica, ens fa propers...Aquest és el veritable i preciós sentit de la llengua.
Quan llegim un poema que ens emociona, quan aclarim un malentès amb un amic, o la lletra d´ una cançó ens fa tornar a un moment especial viscut abans...Això és llengua.
Tal com diu el gran escriptor i poeta bisbalenc Antoni Puigverd," la llengua és un mitjà de comunicació, no un instrument de combat".
M´ identifico totalment amb aquesta opinió, ja que no m´ agrada polititzar la llengua. Hem de desvincular una cosa de l´ altra i dissociar totalment la llengua de la política o el nacionalisme.
Així ho sento i així ho expresso.
A més a més, crec que tots hem de vetllar per mantenir la llengua viva, però no amb el sistema "L´HAS D´APRENDRE PERQUE VIUS AQUÍ I PUNT"( ja que això porta els humans a un reflexa- rebuig) sinó, buscant alternatives per introduir-la, per motivar el seu aprenentatge i les ganes de poder expressar-se i comunicar-se amb els que ens envolten amb més qualitat i riquesa.

He treballat durant nou anys en una escola amb un 99% d´ alumnat castellano-parlant, i la meva experiència m´ ha demostrat que la llengua s´ aprèn si t´ ensenyen a estimar-la, sense imposicions radicals, amb molta pedagogia.

Així és com s´arriba lluny...

MALETES PERDUDES

2007-08-23T10:47:00.000+02:00

Aquest mes de juliol, he patit una experiència que us voldria explicar, per veure si això pot servir a algú altre a l´hora de viatjar.
Vaig pujar a un avió per anar de vacances a 8.000 km de casa i vaig fer com la gran majoria d´usuaris: portar una sola maleta grossa i ben plena amb tots els meus estris de viatge: roba, necesser, sabates...
En arribar al meu destí vaig tenir una desagradable sorpresa: assabentar-me de que la meva maleta s´havia perdut, no sabem si a la connexió a Madrid o ja a Barcelona o...qui ho sap?
Avui, passats més de 28 dies , la companyia aèria dona oficialment per perdut el meu equipatge i em parlen d´ una única possibilitat; demanar una indemnització.
Ja no cal ni explicar les molèsties en trucades quan estàs allà, i ara cartes de reclamació, protocols ... pels quals s´ha de passar.
El que sí tinc clar és que rebi el que rebi no em podran compensar dels mals moments que m´han fet passar allà, en un país on trobar roba adient era tota una aventura, i ja no en parlem d´un líquid de "lentilles" o un simple xampú. Quina odissea!
De tot això he tret dues conclusions importants:
1-Viatgem amb molt més del necessari, ja que amb molt menys es pot passar igualment i a més a més s´ha de ser positiu si et toca experimentar-ho, perquè ja ets allà i has d´aprofitar i viure el moment.
2-No s´ha de portar mai una sola maleta gran , molt millor dues petites, i una d´aquestes pujar-la com equipatge de mà a l´avió, per no trobar-te literalment "despullat"si arribes al teu destí i el teu equipatge es troba en qualsevol altre recòndit racó del món.
Bé, amb tot això no vull espantar ningú, així que pels que encara no heu marxat de vacances..Bon viatge !

Concert amb un toc solidari.

2007-08-13T20:49:00.000+02:00

Diumenge al vespre vaig assistir al concert d´en David Bisbal, organitzat per l´ajuntament de la Bisbal amb motiu de les seves festes.

Vaig tenir el plaer de saludar a uns quants veïns de Torroella i la nit va resultar força agradable.

Fins aquí res important a destacar, però crec que l´acte solemne de la nit va ser, quan de cop, es van apagar els llums i el cantant va aparèixer amb una samarreta de NO WAR .Va cantar la cançó " soldados de papel", un himne a aquells nens soldats que viuen aquell terror dia darrere dia, amb fusells a la ma; inocència perduda en un camp de batalla del que no són més que autèntiques víctimes.

I va ser així com mica en mica, els 5000 espectadors vam començar a alçar les mans amb els dits ben oberts en senyal de solidaritat, de" basta ja", volem un món més just, més humà...
Va ser realment emotiu, un silenci meravellós va omplir aquell camp de fútbol, i en aquell aire mut es respirava la germanor, el desig de justícia, de pau al món.
Em vaig emocionar, i no vaig ser jo sola, en les cares i l´actitud de la gent vaig sentir que no estava sola. Inoblidable.

Entusiasme per les diverses cultures

2007-08-10T16:44:00.000+02:00

L´entusiasme que sento per la diversitat de cultures, és una cosa gairebé innata en mi. Recordo quan era ben petita, i em mirava embadocada els documentals de la U.H.F, que parlaven de diversos racons ben llunyans, de les seves gents, manera de viure...
A l´escola les meves amigues s´interessaven per tot allò que parlava de natura i animals, i jo, en canvi, sempre buscant darrere les tribus, els clans, les races, les diverses llengües...
Encara és avui que gaudeixo explicant als meus alumnes tot allò relacionat amb els països que he visitat i dels que no he tingut el gust però espero arribar a conèixer algun dia.
És bonic veure com t´escolten superinteressats quan els hi expliques una nit en una" jaima" al desert, o un sopar amb unafamília cubana.
Després de relacionar-te amb persones de diverses cultures entens molt més bé els diferents enfocs que tenim els éssers humans per escollir quines han de ser les nostres prioritats i els nostres valors fonamentals.
A més a més ens enriquim psicològica i socialment i aprenem a respectar amb fermesa tot allò que és" diferent", diferent però no pas més o menys vàlid.
Aquesta diferència és la que ens torna molt més rics, més rics d´esperit, més rics d´acceptació, en definitiva...més savis..

Qui sóc?

2007-08-07T11:17:00.000+02:00

En primer lloc, crec que hauria de parlar una mica de mi, i així podreu veure i jutjar si amb aquest perfil us pot o no interessar anar entrant de tant en tant a visitar el meu bloc.
Com ja sabeu sóc l´Estela, vaig nèixer a Barcelona , pero ara farà 12 anys que visc a terres Empordaneses, primer a l´Estartit i després a Torroella.
Durant tota la meva vida professional m´he dedicat a l´ensenyament. A Barcelona vaig treballar en una petita escola durant 9 anys i ara porto 12 a l´escola Sant Gabriel.
Quan penso en la meva feina em sento feliç per la trajectòria viscuda, ja que la docència és un món especialment interessant i humà.
Jo, personalment, gaudeixo d´aquesta tasca, del contacte amb els alumnes i companys de feina, del dia a dia en una classe plena de mainada amb un ulls vius demanant carinyo, feina, atenció i més feina.Quan portes una temporadeta amb ells són una mica" fills teus" i de les hores que els hi has dedicat comences a treure collita: t´estimen, et necessiten ...igual que tú en ells. Aprenen de tú i tú d´ells.
Bé, suposo que si hi ha algun/a mestre/a llegint això sap molt bé de quin tipus de sentiments parlo. Crec que tothom es fa una mica la idea del que vull dir.
Per tant, penso que en aquest bloc, els temes relacionats amb ensenyament seran força freqüents. Espero que els trobeu interessants.
També caldria afegir el meu interès per tot allò relacionat amb altres cultures. M´agrada aprendre de tothom, la manera de viure i pensar de tots els pobles on he pogut arribar ha fet que obri la meva ment i entengui moltes coses que sense acostar-te seria impensable comprendre. El respecte a la diversitat i la multiculturalitat és una de les meves principals passions. Escriuré molt sobre aquest tema.
Per acabar vull dir que si aquestes eleccions em vaig decidir a formar part del grup de C.I.U. Torroella-Estartit va ser amb la intenció de fer alguna cosa positiva pel municipi, treballar pel bé dels pobles i sempre des del respecte a les persones, siguin de la ideologia política que siguin, perque al cap i a la fi, és el que tots hauriem de buscar. Fins aviat!! gràcies per l´estona que m´heu dedicat.

Una estona amb vosaltres.

2007-08-02T13:03:00.000+02:00

Aquest és el meu primer bloc i el començo amb molta il.lusió i ganes de comunicar tot allò que forma part dels meus pensaments, les meves fites, propostes, temes que trobo interessants...Espero que tothom que el visiti aporti el seu granet de sorra, si pot ser , sempre desde el respecte envers les persones , ja que serà un bloc senzill i constructiu, amb la intenció d´arribar directament a cadascú de vosaltres. Gràcies per dedicar-me "una estona" del vostre valuós temps.