Avui dia se sent parlar sovint del comportament dels adolescents de forma negativa: el fracàs escolar, la falta de respecte, la falta de motivacions, el "bullyng", el "botellón" .
Hi ha una tendència a donar a aquests adolescents la culpa de tot el que estan vivint i sincerament, penso que els adults tenim una bona part de culpa en tot això.
Hi ha diversos factors que han fet de l´ adolescent una persona exageradament dependent dels amics i amigues, que no conversa amb els seus pares i sense motivacions .
1.En primer lloc ens trobem amb el factor pares. Aquesta generació de pares i mares que estem massa pendents d´ aconseguir els bens materials i autorealitzar-nos professionalment. Això no és negatiu però hauríem de trobar un espai diari per dedicar als fills. Falta comunicació i transmissió de valors als nostres fills. Valors com el respecte, la solidaritat, la vertadera amistat, l´ esforç ...van quedant relegats al fons de l´ armari . Els nostres adolescents són "nens clauer", ja que han portat penjades les claus de casa des de ben joves. I en arribar a la llar no troben ningú.
Això els porta al segon punt:
2.Com que estan sols a casa, comencen a entrar en el món d´ internet . Messenger i altres pàgines supleixen la família i formen part de la seva vida quotidiana , en certes ocasions amb el perill que suposa entrar en segons quins xats o pàgines d´ adults.
3.L´escola es obligatòria fins a 16 anys.D´acord! però a les hores busquem un sistema educatiu que ajudi al jovent a trobar camins per aconseguir un graduat indispensable en el futur laboral. S´ han d´ invertir molts més diners en aconseguir aules-taller, uecs , fer partícip al jove de la seva educació. Un sistema molt més actiu i no deixar als nois i noies com simples receptors, ja que això comporta un avorriment a les aules. I de passar tantes hores sense motivacions a les aules ens trobem a vegades amb el problema següent...
4.Els alumnes més problemàtics no reben l´ atenció necessària i acaben portant als instituts unes lleis de violència, bullyn i altres alarmes que podrien ser una manera desesperada de voler cridar l´ atenció d ´ alguna forma .I per què? falta d´ afectivitat ,falta d´ autoestima i de seguretat en ells mateixos.
5.M´agradaria donar per tant un crit d´ alerta a la nostra societat en general . Els adolescents necessiten atenció i aquesta atenció ha de ser de tot tipus: familiar, institucional i social.
Hi ha diversos factors que han fet de l´ adolescent una persona exageradament dependent dels amics i amigues, que no conversa amb els seus pares i sense motivacions .
1.En primer lloc ens trobem amb el factor pares. Aquesta generació de pares i mares que estem massa pendents d´ aconseguir els bens materials i autorealitzar-nos professionalment. Això no és negatiu però hauríem de trobar un espai diari per dedicar als fills. Falta comunicació i transmissió de valors als nostres fills. Valors com el respecte, la solidaritat, la vertadera amistat, l´ esforç ...van quedant relegats al fons de l´ armari . Els nostres adolescents són "nens clauer", ja que han portat penjades les claus de casa des de ben joves. I en arribar a la llar no troben ningú.
Això els porta al segon punt:
2.Com que estan sols a casa, comencen a entrar en el món d´ internet . Messenger i altres pàgines supleixen la família i formen part de la seva vida quotidiana , en certes ocasions amb el perill que suposa entrar en segons quins xats o pàgines d´ adults.
3.L´escola es obligatòria fins a 16 anys.D´acord! però a les hores busquem un sistema educatiu que ajudi al jovent a trobar camins per aconseguir un graduat indispensable en el futur laboral. S´ han d´ invertir molts més diners en aconseguir aules-taller, uecs , fer partícip al jove de la seva educació. Un sistema molt més actiu i no deixar als nois i noies com simples receptors, ja que això comporta un avorriment a les aules. I de passar tantes hores sense motivacions a les aules ens trobem a vegades amb el problema següent...
4.Els alumnes més problemàtics no reben l´ atenció necessària i acaben portant als instituts unes lleis de violència, bullyn i altres alarmes que podrien ser una manera desesperada de voler cridar l´ atenció d ´ alguna forma .I per què? falta d´ afectivitat ,falta d´ autoestima i de seguretat en ells mateixos.
5.M´agradaria donar per tant un crit d´ alerta a la nostra societat en general . Els adolescents necessiten atenció i aquesta atenció ha de ser de tot tipus: familiar, institucional i social.
com ho veieu?
.gif)
