divendres, 10 d’agost del 2007
Entusiasme per les diverses cultures
L´entusiasme que sento per la diversitat de cultures, és una cosa gairebé innata en mi. Recordo quan era ben petita, i em mirava embadocada els documentals de la U.H.F, que parlaven de diversos racons ben llunyans, de les seves gents, manera de viure...
A l´escola les meves amigues s´interessaven per tot allò que parlava de natura i animals, i jo, en canvi, sempre buscant darrere les tribus, els clans, les races, les diverses llengües...
Encara és avui que gaudeixo explicant als meus alumnes tot allò relacionat amb els països que he visitat i dels que no he tingut el gust però espero arribar a conèixer algun dia.
És bonic veure com t´escolten superinteressats quan els hi expliques una nit en una" jaima" al desert, o un sopar amb unafamília cubana.
Després de relacionar-te amb persones de diverses cultures entens molt més bé els diferents enfocs que tenim els éssers humans per escollir quines han de ser les nostres prioritats i els nostres valors fonamentals.
A més a més ens enriquim psicològica i socialment i aprenem a respectar amb fermesa tot allò que és" diferent", diferent però no pas més o menys vàlid.
Aquesta diferència és la que ens torna molt més rics, més rics d´esperit, més rics d´acceptació, en definitiva...més savis..
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
26 comentaris:
chapeau Estela, el meu sentiment envers els altres pobles es semblant al teu.Crec que et llegire molt.records d´una admiradora.
Molt bó aquest escrit, sembla molt profund i a l´hora és planer.M´encanta la teva manera d´escriure perque t´acostes al lector i no necessito llegir-lo 2 vegades per entendre´l , no com altre gent que va de supererudita i no hi ha per on agafar-la.Totalment d´acord en quant al respecte a les cultures xata.salut.
Si tots pensesim així, no existiria el racisme.BÉ NOIA.
els temes principals del teu bloc seran ensenyament i cultures?ja m´agrada .salut.
Espero que ho facis més bé de com ho estan fent els d´upm, i ja no parlem d´en Rufí, que no té ni bloc.
Resposta a l' an`nim anterior:
No cal tenir blog per anar treballant pel poble.De fet , ara tots els de CiU l' han iniciat, per tant abans no feien res pel poble?
El teu enemic és en Rufí,o tota la gent d' ERC o qualsevol persona que valgui més que tu!
Estela ,no facis cas dels comentaris de gent obscura i negrera.
EM VAS DIR QUE LLEGIES 13 CONTES, T´AGRADARÀ MOLT.Una abraçada.
Més obert de fronteres, més cult, indubtablement.Toques en el punt crític de l´iceberg.M´entusisame.
Els teus alumnes potser s'entusiasmen qun els hi espliques una nit en una jaima però amb els immigrans que tenim no hi volen saber res i és això que hem de treballar.
Una abraçada.
Fas molt bona feina de cara a l´emigració.Poses el teu granet de sorra, i en tot moment intentes que la mainada accepti als que vénen de fora, ho sé per que el meu fill ha estat alumne teu.FELICITATS.
I jo ho se perque treballem plegades. Qui �s que no vol saber res de qui? Els immigrants de nosaltres? Nosaltres d'ells? Aix� s�n nom�s els inicis d'una societat que afronta les primeres insercions reals de d'altres cultures realment foranes. No �s cap cr�tica, compte que tinc bons amics que estan en el col.lectiu del que ara parlar� Quanta gent ha vingut del sud i mantenenla seva llengua i el seu grup i trets d'identitat? Segurament jo tamb� ho faria, si fos catalaneta a Alemanya, posem pel cas. Ara, a la classe i a l'escola, procurem que hi hagi estima i acceptaci� i modestament, crec que ens n'anem sortint prou b� malgrat les excepcions corrents arreu.
Ai, acabo de descobrir que si poso accents, el missatge surt estrany i amb quadradets en lloc de lletres, perdoneu, ho recordare la propera vegada.
segur que des de l´escola féu tot el que podeu, i espero com a vilatà de torroella que això ens porti a una bona entesa amb les altres cultures que conviuen amb nosaltres.
els nens aprenan el que senten a casa, els paras els i diuen: no t asentis amb aquets moros o negrets i els nens buscan un company de la terra, i ja esta, així que no cal que us mateu.
bailando con lobos és una pel.licula realment interessant i dona una visió clara del que tu sents en quant a les cultures.no em sorpren que t´agradi tant.
bona bona aquesta peli, especialment el final
això son nuvis d´un pais arab no? que maca la foto
SÍ, AIXÒ ÉS UN CASAMENT MARROQUÍ, L´ESTELA TE MOLTS PARENTS I AMICS D´ALLÀ.BONA FOTO.
Per l'anònim del 23 1h 21m. Sí que cal que "ens matem". Esperem poder donar un model no només als nens, també als pares. Esperem que les actuacions respectuoses i dignificants que volem adoptar s'escampin poc a poquet com una taca d'oli. Per cert, no vull dir més la paraula tolerància referent a aquests aspectes, penso que tolerar, de vegades es sinònim "d'aguantar amb resignació" i jo m'hi nego, no crec que faci falta cap més paraula que respecte a algú de cultura diferent, però igual de valuosa que la pròpia.
sembla un casament de les mil i una nits.guapo guapo.
aixins van bestides les marroquines als seus casaments? quina pasada no? i després venen en pasteras? qui hu enten aixo?
ANONIM 10.33:
PERDONA PERO LA CULTURA ARAB COMPORTA UNS CASAMENTS MOLT LLUITS I UNA DE LES COSES PRINCIPALS SON ELS DIVERSOS VESTITS DE LA NUVIA, QUE PER CERT, SON LLOGATS, AL IGUAL QUE EL CINTURO, ETC ETC,ARA, AIXÒ NO TREU QUE MOLTA GENT, FARTA DE MISERIA AGAFI PER DESGRACIA UNA PASTERA.
pels comentaris de les pasteres ... no fare gaire esforç per contestar a gent que es posa preguntes i no s'esforça per buscar les respostes, desgraciadament es aixis la majoria de la societat, tot es mes façil quand ho veiem per la tele o ho setim per la radio, viatgem una mica i parlem amb la gent sense prejudicis segur que aixis aprendrem molt mes, i no farem el ridicul amb aquestes preguntes.
una abraçada pels que l'entenen.
totalment d´acord karim, una abraçada estela, t´esperem!
l´Estela s´estima el Marroc, s´estima la diversitat de cultures en general, però...molt especialment el Marroc.Els que la coneixem ho sabem.Una vegada em va dir: el Marroc no et deixa indiferent, o l´odies o t´enamores d´ell pero no et deixa indiferent.Ella em va dir que s´havia enamorat dels colors, olors, gent...del Marroc.una abraçada amiga meva.Recupera bé la visió i torna al teu estimat país.
això del marroc és evident, ja que va introduir-se en el món àrab amb 16 o 17 anyets.Jo la considero una erudita en la cultura musulmana.
Publica un comentari a l'entrada