El noi no vol estudiar...i ara què?

Moltes vegades quan els adolescents arriben al batxillerat (o fins i tot abans) decideixen que no volen continuar estudiant, o simplement veuen que no se’n surten en els estudis que estan fent, per diferents motius, ja que cada noi/noia viu una problemàtica diferent.

Aquest és un moment dur per moltes mares i pares que veuen derrocar-se en un moment el castell d´ il·lusions de tenir un fill universitari.

Tenim la idea de que el nostre nen/nena tindrà millor vida si és enginyer, metge o psicòleg que no pas si fa de fuster, electricista o carnisser.
Ja de petits els mirem i pensem que ens sentirem molt orgullosos d´ ells el dia que acabin una "bona" carrera.

Hi ha diversos motius que ens porten a pensar d´ aquesta manera:
1.Social. Aquell que té una carrera universitària té un nivell cultural superior i això fa que se’l respecti més.

2.La tendència a pensar que el seu futur econòmic serà més benestant.

3.Els nois i noies trempats són els que continuen estudiant batxillerat i universitat i els que no se’n surten se’n van a treballar.

Pensant així ens equivoquem. Aquests pensaments son erronis en molts casos.

Els joves han de tenir autonomia per escollir el que volen estudiar i sentir-se motivats amb aquests estudis, i si això suposa anar a cicles formatius o a qualsevol altre tipus d´ estudi no universitari, hauríem de mirar de respectar i comprendre les seves decisions.
Si no ho fem així s´ acaben desanimant de veritat i aleshores sí que busquen qualsevol feina que per la seva inexperiència i joventut sol ser mal pagada.

Per tant, intentem comprendre i orientar bé els nostres fills.

Bona castanyada.!

EL VEL DEL LA DISCÒRDIA

La notícia de la nena de 6 anys que va ser expulsada de l´escola per anar amb un shador a classe ha portat força polèmica aquesta setmana, i la veritat és que és un tema que no podem passar de llarg ja que ens hi trobarem cada vegada més sovint i crec que és força complex.
La veritat és que aquest tema m´ interessa molt , ja des que a França es va crear la mateixa polèmica he parlat sovint amb moltes noies i nenes marroquines del meu entorn, molt proper a aquesta cultura.
Crec que hi ha diversos punts a tractar, però el primer seria:
Qui té més raó?
1- Els que defensen una societat laica amb igualtat per tots els membres educatius i per tant pensen que això suposa un signe de desigualtat de la dona envers l´ home

o pel contrari,

2- Els que defensen la llibertat de culte i el dret a anar vestit amb els signes que cadascú vulgui.

Jo crec en la bona voluntat de les dues posicions, ja que els primers el que intenten és que l´ adaptació d´ aquestes nenes a la societat acollidora es produeixi amb una normalitat absoluta;

i els altres, com persones tolerants, consideren que el fet de veure una nena amb vel no ens fa cap mal ni ha de molestar ningú.

Personalment crec que el problema radica des de la base.
El que s´ hauria de tenir en compte per decidir és l´ opinió d´ aquestes nenes i no tant la nostra o la de les institucions, ja que són elles al cap i a la fi les que acabaran portant o no portant aquest mocador.
Avui dia, entre les adolescents marroquines corre la idea de que el mocador és un signe amb voluntat identitària ,o de moda, més que religiosa, però cada persona és un món i al igual que els nostres adolescents (hi ha qui adora els pircings i qui els detesta, o els tatuatges, raspes etc etc), les noies marroquines deurien tenir el dret a escollir si volen o no portar mocador, ja que això no les farà millors o pitjors persones. A més, moltes se senten malament si no el porten i d´ altres tot el contrari. Aquesta decisió s´hauria de respectar.
Amb el que no estic d´ acord, és amb els pares que posen el vel a nenes petites amb l´ excusa de que la nena el vol portar. Això la majoria de vegades no és cert, i si en algun moment una nena de 6 anys ho vol fer és tracta d´una mena de joc d´ imitació de la mare però no ho podrà ser com a signe religiós. A aquesta edat no m´ ho crec per molt que els pares de la Shaima ens ho vulguin fer creure.
Conec molts casos de nenes de entre 8 i 12 anys que ploren perquè no el volen portar i les obliguen a casa. Això sí que ho denuncio perquè el culpable acostuma a ser en molts casos alguna persona de la comunitat (fkers, veïns,) que influeixen sobre la voluntat real dels pares.
Crec que tots plegats hem de vetllar pel benestar d´ aquestes nenes que són una bona part de la futura població femenina del nostre país i entendre que la millor integració serà sempre la de deixar-les conservar i adoptar el millor de les dues cultures i ningú millor que elles mateixes per prendre la decisió.

Aprofito per desitjar un feliç dia de laid a tots els musulmans deCatalunya:

AID MOUBARAK SAID.