dimarts, 11 de desembre del 2007

LA MEVA ESTIMADA COMPANYA

UN POST QUE ÉS UN REGAL








Fa 12 anys que treballo de mestra a l´escola Sant Gabriel, conegut al poble com "Els hermanos".
A part del primer any d'arribada, els altres onze els he passat com a cotutora de la Pepi, la meva paral·lela i companya de feina.
Però ara que es "prejubila" i deixarem de portar plegades les tutories crec que dec un petit homenatge a aquesta persona tan entranyable i estimada per mi.

La Pepi m´ha fet experimentar la importància de sentir-se bé a la feina, d´entendre´t amb la persona que tens més a prop. Això és fonamental.
És bàsic per treballar a
gust i en harmonia.

A vegades parlo de la Pepi i em surt aquesta frase: "En 11 anys mai ens hem barallat", per que síííí! els adults també es barallen, ho sabeu tots molt bé.

Però nosaltres dues som amigues, amigues de veritat, ens alegrem amb el cor del bé que li toca viure a l´altra i ens escoltem sempre que ho necessitem. A vegades amb una mirada en tenim prou...quina complicitat.
Hi ha mestres de l´escola que em diuen que m´ ha fet una mica de "mama", jo crec que no només de mama:
de mama, d´amiga, de consellera, de companya, què més puc dir?
A vegades em costa expressar obertament els meus sentiments i crec que hauria de dir-li més sovint a la Pepi que la trobaré molt a faltar, però també penso que ella ja ho sap.
Ho sap perquè em coneix, perquè és "la meva estimada Pepi".
Des d'aquí una abraçada ben forta a aquesta mestra tan especial.