En els anys que porto de bagatge dins l´ensenyament, he compartit classe amb moltes generacions, i quan dic això, el que vull remarcar és la quantitat d´hores que he passat amb els alumnes dins d´una aula convivint el dia a dia.
De fet, els alumnes d´aquest curs em diuen :" mama 2", i crec que no s´equivoquen gaire, és el segon curs que passem plegats cinc hores diàries. Per tant les seves il·lusions, expectatives, fracassos, alegries...les comparteixen sovint amb mi.
Tot això ho explico perquè el tema d´avui va força lligat a la meva experiència. Durant tots aquests cursos m´han passat un gran nombre d´alumnes que es troben en situació de pares separats; cosa molt normal avui dia.
On vull arribar és al fet de que no és pas tothom que sap viure i portar aquesta situació amb normalitat.
Voldria fer una crida d´atenció a aquests pares que fan servir els seus fills com a moneda de canvi a causa de les frustracions que han patit amb les seves ex parelles.
La relació amb els pares o mares dels nostres fills haurien de ser el més amigable possible o si més no, mantenir un respecte envers aquella persona que un dia van compartir la nostra vida.
Ja no només per un bé psicològic cap a nosaltres si no també( i això em preocupa molt) pel bé dels fills, per ajudar-los a créixer en un ambient de confiança, respecte i seguretat.
Pot ser hi ha motius que ens fan tenir aquest ressentiment però tot i així la mainada no té perquè pagar-ho...mai! en cas contrari els nens se senten tristos, inhibits, angoixats, insegurs i ho demostren contínuament ja que com sabeu els nens diuen les veritats...i amb una joguina no pal·liarem aquest error, pensant que ja ho hem solucionat.
Conec parelles que ho saben portar a les mil meravelles , les admiro i us puc assegurar que es veu en l´actitud i estat emocional dels seus fills.
També he conegut algun cas extremadament conflictiu que he lamentat de totes totes.
Abans d´actuar en calent, hem de pensar primer en aquella criatura que tenim a davant que ens contempla, escolta i copia el model que transmetem.
A més a més, amb el temps la mar es calma i personalment crec que no és tan difícil perdonar i conservar una relació d´amistat i bona voluntat.
Això ens ajudarà molt més a nosaltres també a acceptar que :"no hem d´odiar perquè algú ens deixi d´estimar".
.gif)
