Fa 12 anys que treballo de mestra a l´escola Sant Gabriel, conegut al poble com "Els hermanos".
A part del primer any d'arribada, els altres onze els he passat com a cotutora de la Pepi, la meva paral·lela i companya de feina.
Però ara que es "prejubila" i deixarem de portar plegades les tutories crec que dec un petit homenatge a aquesta persona tan entranyable i estimada per mi.
La Pepi m´ha fet experimentar la importància de sentir-se bé a la feina, d´entendre´t amb la persona que tens més a prop. Això és fonamental.
És bàsic per treballar a
A part del primer any d'arribada, els altres onze els he passat com a cotutora de la Pepi, la meva paral·lela i companya de feina.
Però ara que es "prejubila" i deixarem de portar plegades les tutories crec que dec un petit homenatge a aquesta persona tan entranyable i estimada per mi.
La Pepi m´ha fet experimentar la importància de sentir-se bé a la feina, d´entendre´t amb la persona que tens més a prop. Això és fonamental.
És bàsic per treballar a
gust i en harmonia.
A vegades parlo de la Pepi i em surt aquesta frase: "En 11 anys mai ens hem barallat", per que síííí! els adults també es barallen, ho sabeu tots molt bé.
Però nosaltres dues som amigues, amigues de veritat, ens alegrem amb el cor del bé que li toca viure a l´altra i ens escoltem sempre que ho necessitem. A vegades amb una mirada en tenim prou...quina complicitat.
Hi ha mestres de l´escola que em diuen que m´ ha fet una mica de "mama", jo crec que no només de mama:
de mama, d´amiga, de consellera, de companya, què més puc dir?
A vegades em costa expressar obertament els meus sentiments i crec que hauria de dir-li més sovint a la Pepi que la trobaré molt a faltar, però també penso que ella ja ho sap.
Ho sap perquè em coneix, perquè és "la meva estimada Pepi".
Des d'aquí una abraçada ben forta a aquesta mestra tan especial.
Hi ha mestres de l´escola que em diuen que m´ ha fet una mica de "mama", jo crec que no només de mama:
de mama, d´amiga, de consellera, de companya, què més puc dir?
A vegades em costa expressar obertament els meus sentiments i crec que hauria de dir-li més sovint a la Pepi que la trobaré molt a faltar, però també penso que ella ja ho sap.
Ho sap perquè em coneix, perquè és "la meva estimada Pepi".
Des d'aquí una abraçada ben forta a aquesta mestra tan especial.
.gif)
23 comentaris:
quina passada!ha d´estar contenta aquesta senyora.petons
si és veritat que l´amistat i la bona conexió és imprescindible a la feina.que m´ho diguin a mi que vaig estar treballant a disgust durant 5 anys i al final vaig plegar perquè no podia més.
Em sembla perfecte estela,l´homenatge que li fas a la teva companya.una abraçada ben forta.
Mira jo també m'afageixo a una abraçada per ella i per tu.
Has fet una ràpida pinzellada a un tema clau: et costa mostrar els teus sentiments. Doncs és algo que passa a molta gent. I jo crec a més, que no sabem dir les coses bones de la gent, que sempre ens limitem a pensar en les dolentes... val la pena reflexionar i intentar girar la truita i quedar-nos amb lo bo i millor de cadascú. Per aprendre'n i per disfrutar-ne.
Thank you for commenting on my blog! Good luck with your Chrysler! I wish I could read Spanish...feliz Navidad!
Estela, recuerdo el día en que una compañera de piso (en mi época de estudiante en Barna :-) se presentó con un gran ramo de flores como regalo por mis 22 añitos...
Todavía hoy sigo acordándome de aquel día y de lo feliz que me sentí. Estic segura que "la teva estimada Pepi" no oblidará mai les teves paraules en aquest post ni per descomptat... a tu.
És meravellós que siguis capaç, no ja de sentir, sinò d'expressar el que sents envers a ella.
Un petonet, guapíssima!
Una tasca difícil. Enhorabona per la teva afició que cada dia segurament sembla un xic més difícil.
la pepi s´ha de sentir molt orgullosa d´haver causat aquests bons sentiments.felicitats,I felicitats a tú també estela, per aquests sentiments tan nobles i humans.
Hola Estela:
Es nota que estimés molt aquesta persona, has fet un text molt bónic. Suposo que Bloguejarem abans, peró si no ja per anticipat BON NADAL.
Un texte precios.
Tens una coseta a casa meva :-)
hola som nova per aquí. la jo mateixa ha fet que pugues llegir-te, Es un bon homenatge a la teva companya. Salut i força.
Felicitats Estela pel text, però et diré que: la Pepi s'ho val!
Pregunta a la meva mare que van passar molt anys juntes i des d'en fa 12 que ella no treballa i encara sovint es telefonen per explicar-se les vivències!
siempre es dificil ser profesora, pero también se viven gratos momentos.
un beso.
hola reina molt maco el petit homenatge a aquesta simpatica mestra.Jo tinc molts bons records d ella quan era la mestra del meu fill,i amb els anys que han pasat sempre ens hem saludat,fins hi tot en vam trovar en un viatge.Una abraçada ben forta i ara a disfrutar de la vida una mica mes.Gracies Pepita.
Un detall molt maco per la Pepi!
Un petonet
trate de comprender algo de lo que has plasmado en tu escrito... pero no lo consegui. Muchas gracias opr tu comentario y feliz navidad jejeje
es increíble veure que existeixen persones encara avui dia amb un caliu i un cor excepcionals, felicitats estela per tot això i felicitats pepi per treure el millor de la teva companya.
bon nadal i feliç any nou estela, els teus exalumnes del carrer turó et recordem.un petó de part de tots nosaltres.(mari,cati,Blas, enrique, javi, jose antonio i miguel). felic any 2008.Ja veiem que continues de mestra a girona com ens vas explicar.records a aquesta sra pepi tan amable.un petó a totes 2.
Creo que soy la unica del planeta que trabaja domingo. aprovechare para desear feliz navidad a todos los que leen este post y este blog tan bonito.un beso de una barcelonina.felicidades pepi por ser tan genial compañera y felicidades como no a ti tambien estela.un besito-.perdonad mi castellano, pero soy de la generación de estudios en castellano.hasta siempre
m agrada aquest post estela; es bonic que pensis en una companya d aquesta forma:bon any!
Es bonic una jubilacio sabent-se estimat per els teus companys.
quan jo em vaig jubilar el meu millor amic em va dir que s´alegrava molt per mi, però el seu cor plorava per ell.Crec que això deu ser una cosa semblant.Felicitats a totes dues.
Hola,jo crec que la Estela es la millor senyoreta del mon per qué no ens castiga gaire etc.Es la millor!
Publica un comentari a l'entrada