Ahir em va passar un incident que tot i no poder qualificar-lo com a" molt greu" si que em va fer reflexionar sobre l´estat de la sanitat pública a Catalunya .
Cap a la una del migdia, la meva cosina va tenir una preciosa nena a l´ hospital de Palamós.
Quan vaig arribar a les sis de la tarda a l´ hospital, vaig preguntar a recepció a quina habitació es trobaven la mare i la nena i em van contestar que no els hi sortia el nom a l´ ordinador i que no sabien on es trobaven en aquell moment.
Després de buscar una bona estona em van dir que baixés a post operatori i això vaig fer.
Em vaig trobar amb mitja família esperant des de feia hores i totalment desinformada.
L´avia i la tia del nadó em van dir que encara no havia aparegut ni un metge o infermera a dir com es trobava la mare , no sabien on la tenien exactament, ja que no havien habitacions disponibles a la zona de maternitat.
Increïble però cert! a les 19.30 hores encara no havíem pogut veure la Fàtima que ja era mare des de feia 7 hores i no tenien on col·locar-la en el que havia de ser un del dies més importants i inoblidables de la seva vida
Realment trist i penós, així que ben enfadada em vaig dirigir a una infermera que hem va parlar de la sobresaturació als hospitals de Catalunya i la falta de mans i recursos materials.
Sóc conscient de que ella no té la culpa d´ aquest fet ( tot i que al menys ens podrien haver informat una mica de l´ estat de la meva cosina) , però em sembla super increïble que des de l´ administració pública no es faci res per que aquestes coses millorin.
Cada dia sentim crítiques sobre la falta de recursos als jutjats, als hospitals, a les escoles... i ho trobem llunyà com si mai ens hagués de tocar personalment a cadascú de nosaltres ...que equivocats estem!!
.gif)
