MALETES PERDUDES

Aquest mes de juliol, he patit una experiència que us voldria explicar, per veure si això pot servir a algú altre a l´hora de viatjar.
Vaig pujar a un avió per anar de vacances a 8.000 km de casa i vaig fer com la gran majoria d´usuaris: portar una sola maleta grossa i ben plena amb tots els meus estris de viatge: roba, necesser, sabates...
En arribar al meu destí vaig tenir una desagradable sorpresa: assabentar-me de que la meva maleta s´havia perdut, no sabem si a la connexió a Madrid o ja a Barcelona o...qui ho sap?
Avui, passats més de 28 dies , la companyia aèria dona oficialment per perdut el meu equipatge i em parlen d´ una única possibilitat; demanar una indemnització.
Ja no cal ni explicar les molèsties en trucades quan estàs allà, i ara cartes de reclamació, protocols ... pels quals s´ha de passar.
El que sí tinc clar és que rebi el que rebi no em podran compensar dels mals moments que m´han fet passar allà, en un país on trobar roba adient era tota una aventura, i ja no en parlem d´un líquid de "lentilles" o un simple xampú. Quina odissea!
De tot això he tret dues conclusions importants:
1-Viatgem amb molt més del necessari, ja que amb molt menys es pot passar igualment i a més a més s´ha de ser positiu si et toca experimentar-ho, perquè ja ets allà i has d´aprofitar i viure el moment.
2-No s´ha de portar mai una sola maleta gran , molt millor dues petites, i una d´aquestes pujar-la com equipatge de mà a l´avió, per no trobar-te literalment "despullat"si arribes al teu destí i el teu equipatge es troba en qualsevol altre recòndit racó del món.
Bé, amb tot això no vull espantar ningú, així que pels que encara no heu marxat de vacances..Bon viatge !

Concert amb un toc solidari.

Diumenge al vespre vaig assistir al concert d´en David Bisbal, organitzat per l´ajuntament de la Bisbal amb motiu de les seves festes.

Vaig tenir el plaer de saludar a uns quants veïns de Torroella i la nit va resultar força agradable.

Fins aquí res important a destacar, però crec que l´acte solemne de la nit va ser, quan de cop, es van apagar els llums i el cantant va aparèixer amb una samarreta de NO WAR .Va cantar la cançó " soldados de papel", un himne a aquells nens soldats que viuen aquell terror dia darrere dia, amb fusells a la ma; inocència perduda en un camp de batalla del que no són més que autèntiques víctimes.

I va ser així com mica en mica, els 5000 espectadors vam començar a alçar les mans amb els dits ben oberts en senyal de solidaritat, de" basta ja", volem un món més just, més humà...
Va ser realment emotiu, un silenci meravellós va omplir aquell camp de fútbol, i en aquell aire mut es respirava la germanor, el desig de justícia, de pau al món.
Em vaig emocionar, i no vaig ser jo sola, en les cares i l´actitud de la gent vaig sentir que no estava sola. Inoblidable.

Entusiasme per les diverses cultures

L´entusiasme que sento per la diversitat de cultures, és una cosa gairebé innata en mi. Recordo quan era ben petita, i em mirava embadocada els documentals de la U.H.F, que parlaven de diversos racons ben llunyans, de les seves gents, manera de viure...
A l´escola les meves amigues s´interessaven per tot allò que parlava de natura i animals, i jo, en canvi, sempre buscant darrere les tribus, els clans, les races, les diverses llengües...
Encara és avui que gaudeixo explicant als meus alumnes tot allò relacionat amb els països que he visitat i dels que no he tingut el gust però espero arribar a conèixer algun dia.
És bonic veure com t´escolten superinteressats quan els hi expliques una nit en una" jaima" al desert, o un sopar amb unafamília cubana.
Després de relacionar-te amb persones de diverses cultures entens molt més bé els diferents enfocs que tenim els éssers humans per escollir quines han de ser les nostres prioritats i els nostres valors fonamentals.
A més a més ens enriquim psicològica i socialment i aprenem a respectar amb fermesa tot allò que és" diferent", diferent però no pas més o menys vàlid.
Aquesta diferència és la que ens torna molt més rics, més rics d´esperit, més rics d´acceptació, en definitiva...més savis..

Qui sóc?

En primer lloc, crec que hauria de parlar una mica de mi, i així podreu veure i jutjar si amb aquest perfil us pot o no interessar anar entrant de tant en tant a visitar el meu bloc.
Com ja sabeu sóc l´Estela, vaig nèixer a Barcelona , pero ara farà 12 anys que visc a terres Empordaneses, primer a l´Estartit i després a Torroella.
Durant tota la meva vida professional m´he dedicat a l´ensenyament. A Barcelona vaig treballar en una petita escola durant 9 anys i ara porto 12 a l´escola Sant Gabriel.
Quan penso en la meva feina em sento feliç per la trajectòria viscuda, ja que la docència és un món especialment interessant i humà.
Jo, personalment, gaudeixo d´aquesta tasca, del contacte amb els alumnes i companys de feina, del dia a dia en una classe plena de mainada amb un ulls vius demanant carinyo, feina, atenció i més feina.Quan portes una temporadeta amb ells són una mica" fills teus" i de les hores que els hi has dedicat comences a treure collita: t´estimen, et necessiten ...igual que tú en ells. Aprenen de tú i tú d´ells.
Bé, suposo que si hi ha algun/a mestre/a llegint això sap molt bé de quin tipus de sentiments parlo. Crec que tothom es fa una mica la idea del que vull dir.
Per tant, penso que en aquest bloc, els temes relacionats amb ensenyament seran força freqüents. Espero que els trobeu interessants.
També caldria afegir el meu interès per tot allò relacionat amb altres cultures. M´agrada aprendre de tothom, la manera de viure i pensar de tots els pobles on he pogut arribar ha fet que obri la meva ment i entengui moltes coses que sense acostar-te seria impensable comprendre. El respecte a la diversitat i la multiculturalitat és una de les meves principals passions. Escriuré molt sobre aquest tema.
Per acabar vull dir que si aquestes eleccions em vaig decidir a formar part del grup de C.I.U. Torroella-Estartit va ser amb la intenció de fer alguna cosa positiva pel municipi, treballar pel bé dels pobles i sempre des del respecte a les persones, siguin de la ideologia política que siguin, perque al cap i a la fi, és el que tots hauriem de buscar. Fins aviat!! gràcies per l´estona que m´heu dedicat.

Una estona amb vosaltres.

Aquest és el meu primer bloc i el començo amb molta il.lusió i ganes de comunicar tot allò que forma part dels meus pensaments, les meves fites, propostes, temes que trobo interessants...Espero que tothom que el visiti aporti el seu granet de sorra, si pot ser , sempre desde el respecte envers les persones , ja que serà un bloc senzill i constructiu, amb la intenció d´arribar directament a cadascú de vosaltres. Gràcies per dedicar-me "una estona" del vostre valuós temps.