En els anys que porto de bagatge dins l´ensenyament, he compartit classe amb moltes generacions, i quan dic això, el que vull remarcar és la quantitat d´hores que he passat amb els alumnes dins d´una aula convivint el dia a dia.
De fet, els alumnes d´aquest curs em diuen :" mama 2", i crec que no s´equivoquen gaire, és el segon curs que passem plegats cinc hores diàries. Per tant les seves il·lusions, expectatives, fracassos, alegries...les comparteixen sovint amb mi.
Tot això ho explico perquè el tema d´avui va força lligat a la meva experiència. Durant tots aquests cursos m´han passat un gran nombre d´alumnes que es troben en situació de pares separats; cosa molt normal avui dia.
On vull arribar és al fet de que no és pas tothom que sap viure i portar aquesta situació amb normalitat.
Voldria fer una crida d´atenció a aquests pares que fan servir els seus fills com a moneda de canvi a causa de les frustracions que han patit amb les seves ex parelles.
La relació amb els pares o mares dels nostres fills haurien de ser el més amigable possible o si més no, mantenir un respecte envers aquella persona que un dia van compartir la nostra vida.
Ja no només per un bé psicològic cap a nosaltres si no també( i això em preocupa molt) pel bé dels fills, per ajudar-los a créixer en un ambient de confiança, respecte i seguretat.
Pot ser hi ha motius que ens fan tenir aquest ressentiment però tot i així la mainada no té perquè pagar-ho...mai! en cas contrari els nens se senten tristos, inhibits, angoixats, insegurs i ho demostren contínuament ja que com sabeu els nens diuen les veritats...i amb una joguina no pal·liarem aquest error, pensant que ja ho hem solucionat.
Conec parelles que ho saben portar a les mil meravelles , les admiro i us puc assegurar que es veu en l´actitud i estat emocional dels seus fills.
També he conegut algun cas extremadament conflictiu que he lamentat de totes totes.
Abans d´actuar en calent, hem de pensar primer en aquella criatura que tenim a davant que ens contempla, escolta i copia el model que transmetem.
A més a més, amb el temps la mar es calma i personalment crec que no és tan difícil perdonar i conservar una relació d´amistat i bona voluntat.
Això ens ajudarà molt més a nosaltres també a acceptar que :"no hem d´odiar perquè algú ens deixi d´estimar".
.gif)
26 comentaris:
Els fills de pares separats, es senten de vegades com dius, però és ben cert que ara per ara aquesta és una realitat tan extesa, són tantes les parelles que conviuen amb una altra persona, i són tants els nens i nenes que es troben en aquest pas, que ja no se'ls fa estrany si entre tots ho portem bé. Dic entre tots, perquè molt sovint els mestres som els primers de buscar causes d'aquest tipus, i quan expliquem algun cas, si hi ha problemes i a més es dóna la situació de separació, solem fer un lligam ràpid entre separació i malestar. És l'argument de tota la vida, més val cadascú pel seu cantó que no pas situacions tenses o de mal viure. Una convivència forçada fa molt mal, quan ells perceben que no hi ha amor ni confiança, llavors els transmetem un model de viure en la mentida i la màscara per no trencar un estatus que no és pas necessari. En societats on els fills són tresor comú, no hi ha tanta problemàtica, i la podem trobar en un nen/a, que té els pares a casa i creuen que tenir-lo content és que tingui divertiments, les hores ocupades i vacances boniques de tant en quan. Si el malviure s'amaga, de vegades és pitjor. Petonets.
cada vegada que et llegeixo quedo bocabadada del que ets capaç de transmetre.Espero i desitjo que molta gent reaccioni i no fasi servir els nens.
parelles hi ha de molts tipus, evident, però totes hauríen de mirar de controlar-se abans decriticarla exparella
està clar que si no hi ha amor cadascu pel seu costat, som al 2007 siusplau! , pero justament el que diu l´estela (i si no em corregeixes, estela)es que una vegada arriba aquesta separació s´hauria de mantenir el màxim possible de bon rotllo amb l´ex perque si no la mainada es resenteix molt.salut per tothom.
Un blog interesant, Estela, el seguiré.
Edmundo.
Realment certes persones s'haurien de preguntar quin és el significat de la paraula pare; quines connotacions o característiques la segueixen.
Un separació moltes vegades es torna en la competició de veure qui es queda més objectes o aspectes de la vida passada, el cotxe, el pis, la moto, el teu fill...
Si jugues d'aquesta manera, quina infància li estàs donant al teu fill?
qui és pare? qui li compra la playstation 3 i un munt de joguines, o qui veritablement es para a escoltar el que sent el seu fill per donar-li allò que més necessita (l'amor)?
Des del meu punt de vista, el concepte o definició de pare va molt més enllà dels lligams genètics.
Una abraçada Estela
Eric Luna
gràcies per tots els vostres comentaris.
Zel realment quan s´acaba la relació no s´ha d´aguantar.Això és evident, la mentida no ens porta enlloc.
Montse`, xicu i Mireia ja veig que penseu ben semblant a mi.
Gamir gràcies pel que em dius.
Eric com sempre, tu i jo d´acord.
UNA ABRAÇADA A TOTS.
Estela, els primers que paguen les conseqüències en una separació són els fills. Malauradamnt, en moltes ocasions, la gent adulta és més petita que els seus propis fills. No donen exemple de bon convivència i de serietat, i això, ho acaben pagant els propis fills. És una veritable pena.
Blog força interessant. El seguiré d'aprop. Ahhhhhhh, i sí que sóc amic de l'Eric, som estudiants universitaris tots dos
Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte Rovira.
el plantejament que fas, malauradament va acompanyat d'una evolució de la nostra societat que va clarament cap a l'egoisme com a eix principal de les nostres relacions. I un si és egoista, ho es en tot, fins i tot amb les relacions amb la família i per tant, també amb els fills. Trist però real. Aquest no es el camí.
Tens raó en moltes de les coses que dius, Estela. Molts pares separats no sabem portar la separació, o encara que la portim bé, moltes vegades resulta que són els fills qui no acaben d'assimilar aquest "canvi d'estat".
Per afrontar un canvi tan radical i que afecta a la vida dels fills penso que cal "ser molt valent"... de fet moltes relacions continuen "funcionant" com a mal menor i per tal de no haver d'afrontar aquest canvi :(((
De totes maneres, m'agradaria llevar una llança a favor dels pares separarats :)) Actualment, apart dels pares separats també hi ha parelles que funcionen força malament, que a la societat actual s'està perdent el nord, que molts pares han perdut els papers i no saben com recuperar-los. I potser em surto ja del tema (els pares separtasa), així que ho deixo aquí ;-) i no m'allargo més.
Felicitaciosn pel teu post, Estela!
D'aquest post es podría fer una tertúlia eterna, però per no allargar-me, no mès dirè que sòc una mare divorciada amb dues nenes de 4 i 11 anys i tinc la gran SORT i fixat que ho escric amb maiúscules de tenir una relació inmillorable amb el seu pare, les veu quasi a diari, no hi ha castig d'un sense l'aprobació de l'altre, ni premi per "una banda" si l'altre no hi està d'acord. Se sobradament que no es gaire usual això, però tant un com l'altre em intentat sempre pensar en elles avants que en nosaltres, de no tenir fills, segurament ni ens haguesim tornat a parlar, però el mès important de les nostres vides son les dues i per elles continuem lluitant, també es cert, que en certa manera, GRÀCIES, a elles avui dia podem dir tots dos que som grans amics. Amb tot això no mès demanar a tots els separats amb fills, que deixin de banda el seus egoismes i rencors i pensin una mica mès en els nens, que sempre sòn els qui porten una gran part de tota la carrega dels mals rotllos dels adults.
M'agradat molt el teu blog, hi posso un enllaç en el meu, i gràcies per la teva visita.
Petons.
eeeeeeeei EstelA.Com cuasi sempre jeje estic d acord amb que escrius ,trovo que toques temes molt d´actualitat.Un petonas ben fort
els pares que són mes infantils que els seus propis fills i a més a més arxiegoistes els hi hauria de caure la cara.petonets.
estela felicitaaaaaaats , per molts anys guapa,i perdona el retard.
felicitats pel blog pel post i per la foto antiracista.una abraçada.
els nes sempre d'una manera o una altra surten perdent
moltes gràcies pel teu comentari estic encantat d'haver conegut el teu blog et seguire sempre que pugui
Hola Estela, sóc l'Eric.
He publicat un article sobre la nova Llei educativa, possiblement conflictiu per a moltes persones, i com sempre m'agradaria saber quina és la teva opinió, l'article és una mica llarg, però està ple d'idees.
A ser possible m'agradaria que em facis el favor de mostrar-ho a més mestres què tu coneguis per omplir-lo d'opinions i suggeriments. Crec que també he fet un crit de proposta cap al conseller E. Maragall.
Una abraçada i gràcies
Gràcies pel compliment :)
Potser sí una mica idealista, potser és que estic sortint del forn.
Una abraçada molt forta
Estic d´acord, és molt trist que els pares utilitzen els fills per ferir-se l´un a l´altre sense pensar el dany irreparable que fan al seu propi fill.
Petons
El egoisme s'apodera molts cops en aquestas situacionsi als fills elsi donat caprixets els omplenla agenda de extraescolars i ja pensan que estan fen de bons pares.
estela aquesta faceta teva no la coneixia fins avui.Et conec com mestra, amiga, solidaria etc etc i ara això, que bona que ets.
Desgraciadamente no se hablar catalan. Pero estoy dispuesto a aprender jeje. Cuidate mucho y gracias por tu post en mi blog ;)
molt bon post estela, passaré a llegir-te sovint.
Los padres separados con hijos deben afrontar la situación con inteligencia y sinceridad. El niño se debe mantener al margen de las discusiones y además no debe ser una fuente para meterse con el otro miembro de la pareja. El niño no tiene que pagar los errores de sus padres.
un abrazo
Hola! He arribat a este blog per casualitat i m´ha encantat.
Jo em vull dedicar a l´ensenyança, però justament esta setmana vaig tindre dos classes on gent amb experiència ens contava les dificultats amb les que s´havien trobat a l´hora de fer classe... i m´ha fet que pensar, ais.
Está clar que a tu t´agrada (i és el més importat, això) i que ho vius.
Seguiré llegint-te, m´agrada molt el que contes...
Nosaltres tambe pensem que les joguines ni les psp poden esborrar el ressentiment dels nens de pares separats.Estem d´acord amb tu.
Publica un comentari a l'entrada