el difícil art d´educar un fill

Des del moment que neix un fill , hauríem de tenir en compte que el nadó no és pas una prolongació de nosaltres, si no, un nou ésser amb un futur caràcter, necessitats, opinions ...pròpies.
Això ja és una petita batalla a superar, ja que la majoria dels humans voldríem que el nostres fills fossin com nosaltres en molts aspectes, opinessin de manera semblant...
Aleshores arriba el moment de saber distingir entre transmetre valors que per nosaltres són importants i permetre que el nen desenvolupi el seu caràcter amb un bon marge de llibertat i dret d´ opinió, crítica... Hem de saber fer les dues coses alhora.
No crec en la educació molt severa d´ un fill, però tampoc en aquella exageradament permissiva.
Hauríem d´ intentar crear persones amb sentit de la responsabilitat i l´ esforç , i això, en aquesta societat on la mainada té mòbil a 8 anys, passen la tarda a l´ habitació amb consoles, PSP, o Nintendos i la conversa amb els pares es limita a 5 minuts al cotxe de casa a l´ escola, es fa realment impossible.
Cedir als desitjos dels nens no és pas dolent, però s´ ha de fer en el moment adient i l´ espai adient, i no fer servir aquella tàctica de:
"sempre li dic que si i així no em barallo".
A vegades cal "barallar-se " amb els fills, cal ensenyar-los que la vida no és tan fàcil com ells es pensen i que s´ hauran d´ esforçar molt en el món exterior.
Nosaltres estarem per recolzar-los, escoltar-los i donar-los un cop de mà, però s´ hauran d´ afrontar al món sols.

Això sí, ells han de sentir que ens tenen al seu costat, i és aquesta seguretat la que al final els farà independents, autònoms però sensibles i humans al mateix temps.
Indubtablement és bo trobar aquell punt de complicitat, i sobretot escoltar-los, estar atents a les seves necessitats i alhora guiar-los una mica amb confiança i bona predisposició.
De totes maneres, educar no és gens fàcil i crec que la immensa majoria de pares som conscients de que en alguns moments de la nostra vida ho podríem haver fet millor.
Si encara esteu a temps...us convido a reflexionar.