diumenge, 13 de gener del 2008

MARRUECOS, MI PAÍS DE ADOPCIÓN.


El otro día una compañera de trabajo me preguntó:
¿que tal por tu país de adopción?
yo sabía que se refería a Marruecos, mi segundo hogar, y es que es cierto, tengo una relación super-especial con este país.
He visitado varios pueblos, mi periplo es largo, pero indudablemente es en Marruecos donde me siento prácticamente en mi hogar.
La primera vez que lo visité , hace ya 17 años, supe que tendría que volver, que mi relación con esa tierra sería duradera, ya que ejercía un cierto poder, una cierta magia y fascinación sobre mí.
No sabría decir que estampa es la más bella: se confunden entre ellos elementos naturales y humanos en una armonía indescriptible.
Sus gentes, el aroma de sus zocos, el color del sol en la tarde de Marrakech, la mezquita de Hassan en Casablanca o el amanecer en las dunas de Merzouga calaron hondo en mi corazón desde la primera vez que los vi.
Estan presentes en mi mente innumerables paisajes y anécdotas vividas allí.
Cada momento compartido con los lugareños es para mí una riqueza ; disfruto escuchándolos, observándolos, aprendo a ver pasar la vida desde una perspectiva diferente a la nuestra y me doy cuenta( mientras saboreo esa dulce taza de té que comparto con ellos) que los humanos son mucho más hospitalarios y espléndidos cuento menos tienen.
El sentido de la solidaridad es fuerte y general entre los marroquíes, y gracias a eso jamás se sienten solos. Jamás envejecen solos.
Quizás deberíamos plantearnos ciertos cambios en nuestras culturas que tanto se tildan de "adelantadas".
Así que podría decir que por ese motivo y muchos otros( disfruto con su folclore, su gastronomía, playas, paisajes , arquitectura etc etc) Marruecos es mi segunda casa.

Hace mucho tiempo un amigo marroquí me dijo: Marruecos es un país que no deja indiferente al visitante: O lo odias o te enamoras de él y no puedes dejar de venir.A mi me pasó lo segundo.

Pero no soy la única, cientos de escritores, pintores, modistos,actores, intelectuales de todo el mundo(James McBey,Yves Saint Laurent ,Paul Bowles...) acabaron refugiándose a menudo en sus casas de Tánger, Essaoiura, Marrakech, El Jadida, Xauen...

Acabaré recordando que a veces nos da miedo acercarnos a lo desconocido, y ello nos lleva a cerrar la puerta a otras culturas.

Para mi, en cambio, no existe mayor privilegio que compartir una comida o una charla con una persona que simplemente le tocó nacer al otro lado del mar.

BUENAS NOCHES PARA LOS HABITANTES DE LOS DOS LADOS DEL ESTRECHO.



31 comentaris:

Anònim ha dit...

Lástima que un país tan bello tenga dirigentes tan necios. Marruecos debería estar mejor situado y sus habitantes vivir mejor, pero sus políticos y su rey lo impiden.

un beso

Què t'anava a dir ha dit...

Si. A tot el nord d'Africa hi ha dictadures. Espero que algún dia puguin provar una partidocràcia com la nostra. Però almenys que puguin escollir alguna cosa encara que sigui entre un Zapatero amb bigoti i un Rajoy amb barba.

Striper ha dit...

Estic amb Fernando , pega dels dirigents peró sense dubte un pais per visitar i algun dia ho fare.

Anònim ha dit...

No conec el país, però és un dels tants països que tinc a la llista per conèixer! Ja ens podries fer alguna ruta o algunes recomanacions al teu bloc no??

garmir ha dit...

Hola:
Al Marroc no he estat, peró Egipte al 88 em va agradar molt, i la gent és igual com dius tu al teu post, és senzilla peró feliç.

Anònim ha dit...

es ben veritat que el marroc no deixa indiferent.A mi també em va meravellar.quin goig de colors i olors...inoblidable.

Danilo Mora ha dit...

Wow uno de mis sueños es conocer Marruecos. Desde niño me sorprende su cultura y tradición.

Espero tener un día la suerte.

Saludos amiga desde mi también hermosa Costa Rica.

Anònim ha dit...

Todo un canto a Marruecos, Estela. Desde luego que nos has transmitido con fuerza todas las emociones que este país te despierta :)

Y es verdad éso de que ya no envejecemos juntos en los "países adelantados"... Las cosas están cambiando muy deprisa. Demasiado :(( Hace 20 años nuestros mayores sí envejecían con nosotros .

Un beso y Feliz Año 2008 (evidentemente con retraso!!!)

DOLORS ha dit...

Estela un post amb fort sentiment .
He compartit amb tu temps i espais de diversos països àrabs i el Marroc va ser un amb especial enamorament inmediat.Gràcies per compartir-ho i per ensenyar-me a decobrir ets i uts d'aquest país de la seva gent.Una cultura diferent , una cultura per conèixer , una cultura per gaudir!
Aviat tornaré i espero que sigui amb tu

Estela ha dit...

gràcies a tots pels vostres comentaris.
fernando i miquel teniu raó, la política deixa molt que desitjar allà,falta democràcia entre altres coses.
A veure striper si t´animes i fas la visita segur que t´agradarà molt.
Roger més endavant us faré una mica de ruta però crec que serà una mica subjectiva.
G a mi també em va encantar Egipte,és un estil semblant al Marroc però a sobre tot el que representa culturalment!!

Estela ha dit...

Danilo un saludo desde aquí, espero que algún dia puedas visitar ese maravilloso país del sur.
Yoli gràcies per la felicitació, jo també et desitjo molta felicitat aquest any.
Dolors, companya de viatges, és ben veritat que tú i jo plegades hem gaudit molt viatjant, a més a més compenetrar-se amb tu és molt fàcil, tens un caracter genial.un petonàs.

Anònim ha dit...

Jo hi vaig anar aquest setembre i, buff!! Ja pensava que m'agradaria, però és que em va encantar. Vaig recórrer l'Atlas amb un amic i un cotxe llogat i vam disfrutar durant 10 dies d'uns paisatges meravellosos i uns habitants que ens van tractar de luxe. Hi tornaré segur, m'agrada tant la olor que fa aquest país...

Anònim ha dit...

sento una especial atraccio per aquets maravellossos paissos, em recorda aquells contes que ens esplicaven els avis i ens transporten a les mil i una nit alla amb l Ali BABA .Com saps jo tambe he estat a aquets llocs Egite Tunez ara em queda el magic Marroc.Gracies per deixar-nos compartir amb tu les teves experiencies.Un peto

Montse ha dit...

Hola Estela, sempre he pensat que qualsevol, lloc, país i racó, és meravellós, diferent, i que la seva gent sempre ens pot aportar d'altres maneres de veure i enfocar la vida.
Viatjar..., quina meravella, i conèixer món i gent, encara més.

Anònim ha dit...

estela em fa molta enveja i crec que saps moltes coses d´aquest país, i de molts altres.Tens una cultura mundana que és un tresor...felicitats.

marruecos2008 ha dit...

me encanta tu relato de Marruecos, pienso visitarlo en pocos meses.
tu relato me deja claro que hay que abandonar viejas ideas y tópicos, gracias.

un saludo, marruecos2008.

Eric Luna Martín ha dit...

Bon Any Nou estimada Estela! sento tenir el blog aquests dies una mica abandonat, però estic d'exàmens i clar, he d'estar una mica aïllat del món jajajaja de moment estan anat molt bé. un cop acabi tornaré a redactar i a comentar!!!

una abraçada molt forta

Eric, el nou galileu

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Estela, sense cap mena de dubte, el Marròc ha des er meravellós i fascinant. Espero poder-lo visitar algun dia. Bon relat i molt ben redactat.

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.

montse ha dit...

No puc opinar perquè no el conec, però m'has fet entrar ganes de anar-hi, tal com el descrius sembla un conte de les mil i una nits.
Petonss.

Anònim ha dit...

no has pensat escriure un llibre en castellà ? t´expresses de collons en aquesta llengua.una abraçada.

Karim Sabni el Garraf ha dit...

hola Estela !

M’agrada molt tot lo que dius del marroc, i en serio llegin els comentaris de la gent carrego pilas, perque a fora hi ha moltes agressions a la nostra cultura i a la nostra identitat com marroquís i llegint lo que diu la gent al teu blog es maravillos... una abraçada !!

Anònim ha dit...

Hola estela, som les teves alumnes Estel i Ariadna, volem dirte que el teu blog es molt maco i que t'estimem molt i que tornariem un any mes amb tu pero tenim que anar amb en jeroni el ,curs que ve.-

molts petons i abraçades.

Anònim ha dit...

Estela Mama2 ens agrada el teu blog i t'estimem molt ,ets la millor profe del mon

Anònim ha dit...

Hola MAMA 2 som la JULIA I LA MARIONA ET VOLEM ENVIAR AQUEST MISSATGE PERQUE T'ESTIMEM MOLT I PER AIXO ETS LA NOSTRE MAMA 2 I VOLEM QUE A 5é VINGUIS AMB NOSALTRES
SISPLAUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!

Anònim ha dit...

*Hola ESTELA !(mama 2)*

Ja saps que t'estimo molt
i t'has interesat molt amb aixo
del escrit ho has fet molt bé !!!

MOLTS PETONS I ABRASADES !*
actualment la teva filla de la classe
17 (Tània)*.

Anònim ha dit...

Estimada Estela ,som 3.Un de nosaltres juga a fut,un altre va a mussssss i l'atre sent bub bub.Ens ensortim de les "divi,2".No callem ni a sota l'aigua.
qqquuuuuiiiiiii ssssooooooooommmmmmmmm?????????????

Anònim ha dit...

Hola som de
"b"les dues som judits una va amb
"h" i l'altre no.Una és molt intel·ligent i l'altre no tant.Qui sommmmmmmmm?


la judith soler i la judit puig!

Anònim ha dit...

Estela, sóc l'Estel volia dirte ets la millor professora del mon i que seguiria un any mes amb tu.

Anònim ha dit...

Com tu, per a mi Marroc és un país molt especial. Em vaig enamorar del país i de la seva gent la primera vegada que hi vaig anar. Quan ens vam plantejar adoptar, com no podia ser d'una altra manera, voliem que els nostres fills fossin del Marroc i després de molt "batallar" ho vam aconseguir. Avui tenim dos fills preciosos, en Pol Nabil i la Paulla Soumiya nascuts a Rabat. Tinc un bloc d'adopcio i postadopcio "Un mar d'amor" on explico el dia a dia de la nostra familia: www.viureladopcio.blogspot.com

unmardamor@ya.com

Tamaruca ha dit...

Un lugar mágico, sin duda :)

Anònim ha dit...

My dad has been writing a book precisely on point with this blog, I have emailed him the web address so perhaps he could pick up a couple pointers. Fantastic Job.

I was reading this tonight that may interest you http://aaamor.com/scholarships-for-hispanic-girls-2