dilluns, 24 de març del 2008

PREINSCRIPCIONS A LES ESCOLES


Demà comença el període de preinscripció a les escoles d´infantil i primària pel curs 2008-2009.
Són aquells dies en que les secretàries i secretaris de les escoles porten un ritme frenètic durant un parell de setmanes omplint papers, donant informació i intentant que la gent tingui una mica de paciència mentres espera amb els seus documents a la mà.
Així sempre queda temps per fer una última ullada al que hem escrit i a la sol.licitud que presentem amb l´esperança de trobar plaça a aquella escola que més s´ajusta al nostre ideari d´educació pels nostres fills.
Em nego a admetre que la gent no s´interessa en poder accedir a una o una altra escola i que simplement busca plaça en la més propera al seu domicili, sense informar-se en absolut del projecte educatiu de centre.



Això ho trobo realment irresponsable, ja que els nostres fills passaran una etapa molt llarga de la seva vida dins d´aquelles aules i amb aquells mestres/as i companys que deixaran una bona empremta en la seva educació i en el seu esperit crític.
Per tant, espero i desitjo que la immensa majoria de la població de Catalunya triï allò que més s´acosta a la seva filosofia de vida, l´ escola que més s´ adeqüi als seus valors, i que més s´identifiqui amb els pensaments dels progenitors.
Una altra cosa ja ben diferent és que sempre tinguem la possibilitat d´ accedir a l ´ escola que demanem com primera prioritat, tot i que crec que ensenyament intenta fer un esforç per complaure al màxim possible de sol·licituds.
Això sí, en certs temes de matriculació discrepo amb el departament. Per exemple, el tema de la immigració.
He llegit força sobre aquest punt, fins i tot de com van portar el cas de Vic, i opino de la mateixa forma que Francesc Carbonell. Una frase seva en una conferència sobre immigració em va encantar, ja fa uns anys i encara tinc que somriure al recordar-la. Deia:
"Aquests mestres que tant estan per la dispersió dels immigrants en diferents escoles, jo els dispersaria en ells"
L´ immigrant, al igual que l´ autòcton ha de tenir els mateixos drets d´ escollir l ´ escola que més s´ adapti als seus idearis sense excepcions; això ha de prevaldre als interessos d´ alguns mestres o a la por de formar “guetos”. Per tant és del més normal que uns immigrants procedents d´ un país fortament catòlic s´ interessin per un tipus d´ escola al igual que és totalment coherent que els musulmans s´identifiquin més amb un altre tipus.
La tolerància ha d ´ estar sempre present . Si jo visqués a Tànger portaria al meu fill al” Ramon y Cajal” i no a una escola corànica, i no em pregunteu perquè, però és així.
Crec que ells també han de poder fer valdre les seves prioritats. Hem de donar exemple i fer entendre als nouvinguts que al nostre país tenen drets i deures com tota la resta de la població.

Bé i dit tot això...paciència demà si heu de fer cua!!

19 comentaris:

Anònim ha dit...

penso igual que tu estela, nosaltres no hem de canviar la manera de pensar i viure de la gent, la hem d´acceptar com és amb la seva ideologia i conviccions.A més, els immigrants han de tenir dret a escollir i no obligar-los a anar aquí o allà per que un grapat de mestres ja en tenen prou d´immigrants i s´agafen a l´escusa de que els altres no adelantaran. totalment d´acord.

Striper ha dit...

Doncs jo crec que la xarxa de escoles que es sustentan amb foons publics tindria que ser suficient, i que tindria que esta lliure de qualsevol conotacio religiosa, que enes com ideari, el ensenyament amb adoctrinaments tindria que ser una opicio,a elegir particularment.

Anònim ha dit...

jo penso més o menys com tu però no m´agrada que a la classe dels meus fills hi hagi dos peruans i un marroquí que no paguen ni un euro i jo en canvi, també treballadora obrera hagi de pagar l´escola integrament.

Anònim ha dit...

Mismos derechos y mismas obligaciones para los inmigrantes. Si se le das más que a los de aquí, se crearán problemas. Igualdad absoluta. un beso.

el Mèlich ha dit...

Hola Estela, és el primer cop que intervinc en el teu bloc. Ben trobada.M'agrada. I, per tant, voldria debatre una estona.
Reprodueixo algun fragment del teu escrit:
"Em nego a admetre que la gent no s´interessa en poder accedir a una o una altra escola i que simplement busca plaça en la més propera al seu domicili, sense informar-se en absolut del projecte educatiu de centre.

Això ho trobo realment irresponsable, ja que els nostres fills passaran una etapa molt llarga de la seva vida dins d´aquelles aules i amb aquells mestres/as i companys que deixaran una bona empremta en la seva educació i en el seu esperit crític.
Per tant, espero i desitjo que la immensa majoria de la població de Catalunya triï allò que més s´acosta a la seva filosofia de vida, l´ escola que més s´ adeqüi als seus valors, i que més s´identifiqui amb els pensaments dels progenitors".


Estic amb total desacord amb tu.
Les generacions joves d'ensenyants, (no educants) en feu un gra massa amb tot això de les llibertats i els drets, deures, etc...
Els mestres i les mestres esteu per a ensenyar i no ho teniu clar, no esteu per a educar; sí per ensenyar què és l'educació, i prou. L'educació integral, els nens i nenes l'han de mamar dels seus pares i de l'entorn: carrer, amistats, associacions etc...
Confoneu ensenyamnt amb educació.
Aleshores pel què tu dius que els pares han de cercar "allò que més s´acosta a la seva filosofia de vida, l´ escola que més s´ adeqüi als seus valors, i que més s´identifiqui amb els pensaments dels progenitors" ...és pura fal.lacia. Parole, parole, parole que diunels italians.
Si això que dius fos real, cada família necessitaria una escola.
aquí està l'error. Com trobo jo l'escola que s'adequa en totes aquestes "qualitats" a la meva família? si dins la mateixa família tots som diferents.
molta teoria, molta llibertat molta escola moderna, molts psicòlegs ...i un fracàs escolar galopant.
La major part d'"educar" recau en el pares. Els mestres limiteu-vos a ensenyar bé, ensenyar tot, tot, ciències, religions, història, literatura...de cap mena de signe ideològic ni políttic, simplement humanístic. Quan la canalla tindrà us de raó que esculli...
Així de clar així d'elemntal.
Una salutació cordial i molta sort!!
J. Mèlich

garmir ha dit...

Hola Estela:
Un article interessant, sempre és dificil que "plogui" a gust de tots, peró Educació fa un gran esforç.

Anònim ha dit...

jo sí que estic d´acord amb tu estela, crec que els pares són els principals responsables de l´educació dels fills però també crec que l´escola ajuda molt i alhora que ensenya, educa.Tens també raó en que els pares hem d´intentar agafar l´escola que més s´acosti als nostres pensaments.un petonàs preciosa.

Anònim ha dit...

maco el post.jo crec que els pares hem de pensar on portem els fills.Tot i que a totes les escoles hi ha mestres millors i pitjors però al menys buscar la que lliga més amb el teu tarannà.petonets maca.

Què t'anava a dir ha dit...

Si. Cadascú que pensi com vulgui. La gràcia està en la riquesa cultural d'un país. No en què tots pensem igual que el vei.

zel ha dit...

Hola Estela, jo també vinc a debatre.
És una utopia que la gent s'interessa pel projecte educatiu d'un centre. La gent no llegeix cap projecte educatiu. Molta gent no sap que els centres tenen un projecte educatiu, no pas per "burros", és que no han de saber-ho forçosament, les escoles no solen publicitar el seu projecte educatiu, que sol ser intern i que en tot cas s'explica si els pares volen saber quins objectius i/o ideari té el centre.
Perquè:
-La gent sap que un centre té una titularitat, que sol ser pública, privada, o privada concertada, que no és ben bé el mateix que una privada total, però, però...(sabem de què parlem...)
-La gent fa aquesta opció, pública o no. Si no fa opció d'escola pública, d'entrada, és que té d'altres condicionants, que van des dels religiosos que encara manen en aquest país, fins als de no voler-se barrejar amb segons qui, que serien els dos extrems del ventall. Això és cert aquí i a Barcelona, encara que ho voldríem vestir de colors i ideologies, en el fons és una podrida mentida per la majoria de gent. Veuen escola plena d'immigrants, pensen malament pel nivell, i ja hi som... a buscar uns que s'acostin més al seu tarannà... flac favor fan al fet multicultural...
-Si la gent fa l'opció d'escola pública, ja la té feta d'abans, és una manera de veure la vida i l'ensenyament, amb tots els pros i contres, en tot cas, si la cosa no funciona, pel cas particular dels fills o de com s'entén amb els mestres, més endavant farà d'altres plantejaments, perquè el cas que presentes és majoritàriament EL CAS DE L'INICI DE L'ESCOLARITZACIÓ O EL CANVI D'ETAPA.
-Si et planteges un canvi d'escola, no sempre és perquè l'escola no funciona, en tot cas, hi ha algú que no funciona o un grup, o uns nanos que tenen certs problemes i no estem contents de com se'ls està atenent, i a nivell individual un s'enfada. Però ens ha de quedar ben clar QUE AIXÒ ET PASSA ARREU, A TOTES LES ESCOLES I DE TOTES LES TIPOLOGIES.
-I tampoc estic d'acord en escollir escoles com allò que tu dius del Ramón y Cajal, que no sé quina escola és, per no portar-lo a la Coránica. Planteges altra vegada dos extrems. Posem que me'n vaig a Alemanya, i he de dur el meu fill a una escola. Doncs jo el duré a la que toqui, no buscaré un "Centro de Enseñanza Español", ja em sap greu, si trobés una escola Rosa Sensat, potser m'ho pensaria, perquè sé que tindrien molta cura en fer una adequada immersió lingüística i el meu filll aprendria alemany, que és el que m'interessa, si vaig a viure fora, faré el que toqui, encara que conservi els meus catalanets per entendre'm, xerrar i seguir amb el cor atès emocionalment...



Més debat per la Núria Bofill i en Fernando.

Els mateixos drets i deures si hi ha les mateixes condicions de partida, és igualtat i equitat.
Si hi ha diferències d'origen, socials, culturals i mancances, la igualtat de drets s'ha d'entendre com donar a cadascú el que necessita i el farà progressar.

Tindrem debat molts dies, espero.
Salut a tothom.

Anònim ha dit...

les persones inscriurem els nostres fills on primerament ens sembli bé i tal com dius estela,més s´acosti al nostre pensament.Independenment de si hi ha o no projecte educatiu que m´imagino estela que significa el projecte que té l´escola en la manera de fer i educar.Jo si trobo important que aquest projecte es posi a l´abast dels pares i de fet ho haurien d´entregar als pares quan anem a informar-nos de l´escola.
Ara segur que cada professor s´ho fa com bonament pot i no el segueix fil per randa.
En quant a un canvi d´escola, crec que això no sempre pot resoldre el problema dels nens per que moltes vegades el problema és el nen i els pares no ho volen admetra.
bona nit.

Anònim ha dit...

Toltalment d'acord amb la el.Quanta raó.

Anònim ha dit...

ramon y cajal es una escola de tanger publica i mantinguda pel govern español allà a les nostres terres on van a classe junts nens espanyols i magribins i també d´altres nacionalitats. A mi també m´agrada com a bon tanjaoui i pot ser algun dia si em caso, portaré als meus fills , si torno a viure al meu pais.un saludo per tu estela que sembles estimar tant el meu país. i per tots els marroquins que viuen a catalunya.

Anònim ha dit...

gràcies estela per aquesta informació, he anat a inscriure al meu fill a una escola i he reflexionat força abans i m´he interessat pel projecte educatiu, que per cert, al fer la inscripció ja m´han parlat de seguida d´aquest així que veig que a moltes escoles ho tenen present.gràcies altre cop.

Anònim ha dit...

A mi em sembla que encara queden molts passos a fer per consolidar un model educatiu fort, on el professorat tingui menys feina "administrativo-burocràtica" i més temps pels nanos. I queda una altra feina important, educar als pares, i especialment a aquells pares que escullen escola simplement per criteris de proximitat, i tot i que et pesi, d'aquests en conec uns quants. Ànims!

Anònim ha dit...

i Tots tenim una ideologia sigui per la educació rebuda o per el medi que ens envolta i crec que aixo ens condiciona a l´hora de escullir escola per als nostres fills. Jo vaig ser educada en un centre public de l´epoca franquista i no cal recorda que el "Sagrado Corazon i El Espiruto Nacional" estaba al ordre del dia, aixo no m´ha condicinát en absolut, no soc creyent ni practicant desde els 18 anys, en tinc 60, no tinc mals reconrds de la forma que vaig se aducada i reconec las grans incoherencies i vegenadas que amb ban explicar e intantar inculcar, agraiexo el respecta, la rectut i l´esforç que amb ban obligar, sols en sab greu no saber escriure amb catalá.
Exposo aixo per las paraules llegidas en el post de ZEL "Religiosos que encara manen en aquest pais", no se perque personas que es consideran molt progresistes i obertes de mires, tenen aquesta rencunia mal disimulada envers la religió i las persones emb aquesta ideologia.
No tinc edad per buacar escola per els meus fills,pero en cas contrari buscari la escola que se acostes més a la meva ideología.
Estela per el que et llegeixo crec que ets una gran persona.

Anònim ha dit...

estoy de acuerdo contigo en lo del respeto a otras religiones, pero claro, dar con el punto justo puede ser difícil, ¿no?

abrazo

amor

Anònim ha dit...

m´agrada el que has dit estela i encara que entengui o no de projectes educatius ( sembla ser que la única doctora honoris causa aquí és la zel)m´agrada que la meva filla vagi als hermanos, que és on va i em sento molt contenta. A més la zel treballa també allà no?i no és una concertada religiosa? pot ser es que som tots tan incults i endarrerits de mentalitat que no sabem el que vol dir això tampoc.salut i bon final de setmana a tothom.

zel ha dit...

Per la darrera anònim, que ja resulta que és genial, això dels anònims,
El fet que jo treballi on sigui, no té res a veure en com alguns religiosos arreu d'España s'han tornar molt molt fonamentalistes, i si no, llegiu els testimonis del malaguanya Abat de Montserrat mort fa poc sobre l'Esglèsia "franquista" i els seus errors. Cassià M Just ho explicava prou bé amb sàvies paraules de pau i de concòrdia, i per dir això no s'ha de ser "doctor honoris causa" de res. Passa que alguns, sota l'anonimat s'atreveixen a dir de tot, i els valents i sincers ho fan donant la cara i el nom.

Petons, Estela i tots els que sou aquí.