diumenge, 14 de febrer del 2010

GRECIA ...Y ESPAÑA


Primero de todo quisiera saludar a todos mis antiguos amigos y seguidores-as de blog ya que hace un año que lo aparqué y la verdad es que estaba bastante desconectada.

Sin embargo, este fin de semana me ha entrado el gusanillo de volver a escribir y como hay temas de actualidad que merecen mención, aquí estoy de nuevo.

Hoy me gustaría hablar un poco de la situación económica del país.

Durante toda la semana nuestro "querido gobierno" nos ha bombardeado con publicidad sobre la gravedad de la situación económica de Grecia, y no ha parado de anunciar que la situación de España " NO ES TAN GRAVE", y así lo ha ido proclamando ZP tanto en el Congreso como en el Senado.

Ha llegado a decir que el Financial Times se ha retractado de las acusaciones tan severas hacia España, hacia la manera que ha llevado la economía el gobierno, porque claro...GRECIA ESTÁ PEOR...QUE CONSUELO!!

Sin comentarios...Solo tengo una frase a añadir: "En el país de los ciegos... el tuerto es el rey"

Feliz domingo.


divendres, 27 de febrer del 2009

CONFERÈNCIA SOBRE IMMIGRACIÓ


El proper 24 d' abril, al museu de Torroella de Can Quintana tindrem el gust de presentar una conferència sobre els immigrants a Catalunya i concretament al municipi.
La idea va sorgir de l ' equip polític municipal al qual pertanyo, en una trobada d' amics i de manera espontània, pensant en realitzar alguna activitat de caire cultural , així...què millor que altres cultures?
Al participar en el consell de cooperació i també en el de convivència municipal, per unanimitat es va decidir que la coordinadora de la conferència seria una servidora, la qual cosa agraeixo públicament en aquest post, ja que se'm va donar un vot de confiança i recolz.
Des d' aquí vull puntualitzar que la intenció d' aquesta conferència és fer un petit diguem "homenatge"a aquestes persones que han escollit la nostra terra per realitzar el gran canvi en la seva vida. Ja sigui per motius laborals, personals...
En un moment en que la crisis envaeix la televisió i els mitjans de comunicació, sembla que els immigrants, especialment els que estan al nostre país per intentar aconseguir tot allò que és lícit en l'ésser humà: una vida més digna; tenen més problemes que mai per aconseguir un lloc de treball i una mirada de solidaritat.
Per sort, no tothom pensa així, i cada dia trobem persones disposades a ajudar i col.laborar dia a dia aportant el seu granet de sorra per intentar fer més fàcil la vida d' aquestes persones.
A més a més tenim altres col.lectius europeus que no cal descuidar, ja que des de les seves experiències també aporten un enriquiment cultural, amb detalls concrets de la seva manera de pensar, de viure, en definitiva...de sentir.
I aquesta és la nostra idea, que esperem us agradi a tots, tocar els sentiments, aflorar la sensibilitat de totes i cadascuna de les persones que parlarà i que us arribi a tots els que vingueu a escoltar-les.
Us convidem especialment i esperem que sortiu amb una sensació de no haver perdut la tarda , si no, tot al contrari; que aquesta estoneta us ajudi a trencar vells estereotips.

BON CAP DE SETMANA.

dimecres, 21 de gener del 2009

SMAP EXPO FIRA CULTURAL I COMERCIAL MARROQUÍ


Primer de tot, una gran abraçada de feliç any a tots els amics i amigues que quan teniu una estoneta us acosteu al meu bloc..



Ara feia un temps que estava desconnectada la veritat, per diversos motius que ara no venen al cas, però ja torno a ser aquí i espero aparèixer una mica més sovint.

Us començo avui amb una informació interessant pels amants del Marroc.
A partir de divendres 23 , al palau Sant Jordi de Barcelona començarà una Expo fira que durarà fins diumenge i que tractarà diversos aspectes del Marroc.
Si us acosteu (jo ho penso fer dissabte i diumenge) trobareu de tot una mica, des de macro- concerts , gastronomia, ofertes immobiliàries, diversos apartats d' àmbit cultural...
Sembla ser que va especialment dirigit als magrebins que viuen al país, però tots serem benvinguts a visitar aquesta festa que es durà a terme per primer cop a Barcelona.



Així que ja ho sabeu, si us animeu ens veiem allà!


Ara que no ho veig clar per trobar-vos per que s' esperen cap a 50.000 visitants.



BON CAP DE SETMANA!!

dimecres, 5 de novembre del 2008

OBAMA REPRESENTA EL CAMBIO:YES,WE CAN!



Esta mañana me he ido a trabajar pletórica de felicidad. A las 6.30 ya he encendido la T.V. con la esperanza de confirmar la noticia que los sondeos indicaban estos últimos días: "Obama seguramente será el próximo presidente de E.E.U.U".
Y así ha sido...
Pocas noticias llegadas este año a mis oídos me han producido tanta felicidad.

Cuando hace 4 años los americanos decidieron votar otra vez a George Bush , después de un mandato lleno de guerras, crisis políticas , polémicas con países vecinos o lejanos ...sinceramente, no pude entenderlo.

Pero esta vez sí! Apareció este hombre afroamericano, cercano a la población, con unos principios mucho más justos para todos, una persona que no olvida a ningún ciudadano, sea blanco , negro o mulato, rico o pobre, gay o heterosexual, cristiano, judío o musulmán...

Podría decir que es mi ídolo, si fuera una quinceañera podría llamarlo así, ya que cumple con la mayoría de mis espectativas como ser humano.

Me parece una persona paciente,respetuosa, pacífica y de un gran carisma.
Soy consciente de que lleva detrás un partido político que le asesora en todos los sentidos, pero
tiene una honestidad personal que me hace confiar en él. Espero no sentirme defraudada nunca, ni yo, ni el pueblo estadounidense.Creo que ellos confían de verdad en que llega una etapa mejor, de buenas relaciones, de paz, de mejoras económicas y sociales.

Cuando hace 21 meses este senador por Illinois declaró que quería llegar a la Casa Blanca , me entusiasmó la idea de un presidente de origen africano. E.E.U.U. ha dado hoy una lección de principios, de esperanzas en lo que hoy por hoy Barack Obama representa:

EL TAN ESPERADO CAMBIO

diumenge, 5 d’octubre del 2008

COMENÇA EL CURS!


Ara fa tres setmanes que hem tornat a les aules.
Bé, de fet els mestres ja fa més d'un mes que hi som, per preparar el nou curs escolar que es presenta ple d´innovacions a nivell LOE.
Divendres passat vam fer en el meu cicle (C.Mitjà de primària) la reunió de presentació i primer contacte amb els pares i els vam veure força receptius amb les innovacions tot i que, com és normal,encara s´han d´anar familiaritzant; ells i nosaltres, per què amb tants de canvis haurem de canviar certs aspectes de l´ensenyament i de metodologia actual. (Competències bàsiques, avaluacions...)
A mida que llegeixo i m ´informo més convençuda estic de que el canvi és més a nivell burocràtic, més paper per omplir, això sí!... però la feina no la veig gaire diferent del que s´ha fet fins ara.
El més important és la bona voluntat de totes les persones que m´envolten per intentar arribar a bon port, per (tal com diuen les competències) comunicar-nos, acceptar la opinió dels altres, donar un cop de ma a qui ho necessiti i fer pinya en aquesta tasca tan complexa i important com és educar la mainada.
Intentarem fer dels nostres alumnes éssers més competents, que facin servir en la seva vida laboral i social allò que han après en la seva etapa escolar, crítics de manera positiva, capaços de resoldre conflictes de forma raonable, d´acceptar altres maneres de viure, altres opinions...
Feliç curs 2008-2009 per totes les comunitats educatives de Catalunya!

divendres, 12 de setembre del 2008

TIERRA Y SENTIMIENTO


Hace poco más de tres semanas que he vuelto de Marruecos, mi segundo hogar, el país que amo sincera y profundamente.

Muchas personas piensan que son los lazos familiares los que me llevan a apreciarlo tanto pero la verdad es que no es así.O mejor dicho, esta podría ser una de las razones, pero desde luego, no la principal.

La primera vez que visité el territorio magrebí , hace ya 17 años, me conmovió, me enamoró, me sedujo hasta el punto de no poder dejar de acudir a mi cita regularmente.

En Marruecos me siento en casa, en espacio conocido, cercano en muchos aspectos.


Cuando conduzco deTánger a Larache prefiero la carretera a la autopista para poder empaparme de esa fusión de colores: sus tierras rojizas y fértiles y ese mar Atlántico de playas semidesiertas que tanto me complace visitar.

Bajando por la costa hacia el sur, el olor a mar se va haciendo más profundo y penetrable.
En pocas partes del mundo encuentras la paz y el sosiego que te ofrecen estas playas.
Y al llegar a Casablanca, la majestuosa mezquita de Hassan II te da la bienvenida desde la misma playa.Es un espectáculo incomparable.

Essaouira no te deja indiferente, con sus tiendas artesanales y el bullicio del puerto al atardecer, o Xauen, pueblecito azul entre montañas...

Y como no, mi favorita... Marrakech, sencillamente maravillosa.
Ciudad hoy en día número uno en la mezcla de dos culturas ya que miles y miles de europeos han descubierto el encanto que ofrece esta joya de color ocre.
Conviven en armonía clasicismo y modernidad, oriente y occidente...sin recelo, sin desconfianza, con auténtico respeto.
Tomar un té a la menta bajo las palmeras de Marrakech es la mejor terapia contra el stres que llevábamos en nuestra maleta al bajar y que deberíamos abandonar allí.

Hace años que no bajo al sur, pero recuerdo con cariño mis aventuras por el desierto y las dunas de Merzouga con una nítida policromía de colores.
La relación con sus gentes es también otro detalle que me vincula al país.
Reconozco que el hecho de hablar bien francés y defenderme en árabe me ayuda a integrarme fácilmente entre los autóctonos pero es que su hospitalidad y alegría invitan a aprender su lengua y a entender mucho más su cultura, su filosofía de la vida...tan distinta a la nuestra.
Diversos rincones del planeta me hacen vibrar al visitarlos, pero los países del Magreb desencadenan una sensibilidad especial.

Conocer es entender, entender y aceptar la diferencia, lo que te lleva a un respeto primero y a un amor después por aquello que en un principio nos parece tan lejano.

Como siempre, me siento ciudadana del mundo.

¡Feliz comienzo de curso para todos!.

diumenge, 13 de juliol del 2008

LES VACANCES I ELS FILLS


Han arribat les esperades vacances pels nens i nenes.
A mi, personalment , m´ agrada recomanar als pares que intentin (en la mida del que sigui possible) deixar als nens desconnectar d ´ horaris, les eternes rutines de l´ hivern...Això ajuda molt a carregar piles de veritat pel proper curs i a sentir-se realment de vacances, lliures, feliços.
Us imagineu que a nosaltres, després de tot l´ any d´ estrès i anar a horaris ens diguessin que durant les vacances tindrem 3/4 del mateix?
Entenc perfectament que els pares i mares que treballen durant l´ estiu necessitin l´ ajuda de casals i llocs on deixar la mainada durant l´ horari de feina, això és evident, però...i qui no treballa?
A vegades parlant amb els meus alumnes em diuen:
-Joo, Estela, quin rotllo! ara a tornar a aixecar-me d´ hora per anar aquí o allà...
Al menys , si a l´ agost esteu a casa, us recomano que intenteu gaudir de la vostra mainada.
Jo fa deu dies que comparteixo platja, jocs, càmping, sortides i complicitat intensa amb el meu nen i crec que en el fons, tots sabem que podem dedicar més hores als nostres fills treient-les d´altres llocs.
Em passa igual durant el curs amb les activitats estraescolars. Crec que es fa un ús desmesurat d´ aquestes activitats i que angoixem a la mainada amb tantes coses a l´ hora.
És cert que els nens aprenen altres coses, es relacionen etc etc però el contacte amb els pares també és essencial i com que "aquests anys no tornen mai més " els hem de gaudir al màxim.
Pels que treballeu us recomanaria portar-los a fer activitats que els motivin molt i que els ajudin a desconnectar de la rutina escolar.
També hi ha l´ opció dels familiars:

Els eterns avis que donen aquell cop de mà tan necessari en molts casos.

Això crea vincles afectius molt importants pels nostres fills.

El meu nen és un privilegiat en aquest sentit , ja que tenim la sort de comptar amb "la padrina", s´ adoren mútuament i comparteixen una complicitat i un afecte extraordinari, i jo em sento feliç de veure-ho.
Us animo a compartir al màxim amb els vostres fills! Feliç estiu.